Escriure un article el dia dels innocents sempre té l’avantatge que la ficció pot aflorar sense vergonya. I si l’engany està tenyit de fina ironia és acceptat per gairebé tothom.
Qui sembla viure instal·lat permanentment en aquest dia és el president Zapatero. Ell ho pot dir tot, ho pot prometre tot. Pot acontentar, a la vegada, a dos que volen exactament el contrari. I, la seva ironia o la seva capacitat de convicció és tal que, uns i altres, surten ben engalipats després de l’entranyable escena del sofà.
Us imagineu què li devia explicar a Esperanza Aguirre o al president dels valencians, que van sortir tant contents de la seva entrevista a la Moncloa?
El que no va transmetre-li cap sensació, ni d’aprovació, ni de desacord, ni de tot el contrari, va ser el president Montilla. Es va limitar a reiterar la seva incondicional fe cega en el capitost del socialisme espanyol i de la seva obedient sucursal catalana. I a confiar que Zapatero complirà la seva paraula. Igual com ha fet en tantes ocasions, sense anar més lluny en el traspàs de rodalies que havia compromès solemnement per l’1 de gener de 2008. Un any després, ni traspàs, ni bon servei. Entremig, el gran ensarronador dels catalans aconsegueix, però, un resultat electoral extraordinari el qual augmenta la seva convicció de que amb Catalunya no li cal complir les promeses: els catalans el voten igual, el president de la Generalitat és un disciplinat militant socialista i, fins hi tot, en Carod Rovira s’ha tornat més manso que l’ovella dels pastorets i garanteix, sine die, l’hegemonia total del socialisme a Catalunya, a canvi de no res.
De totes maneres, no cal desesperar: totes les innocentades s’acaben descobrint i, aleshores, més d’un es queda amb el cul a l’aire.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
D’acord amb el que dius, també amb el Carod corderet. Però, és curiós, no esmentes el corderet Mas que va pactar un estatut de quarta… El gran problema de la política catalana són els partits actuals. Tots us acuseu els uns als altres, i tots l’heu feta grossa els darrers anys. Uns amb aznar, els altres amb tripartits. Uns amb genuflexions estatutàries, que no reconeixeu, amb les quals heu donat llicència per a matar als espanyols. Probablement no tornaré a votar ERC, malgrat que hi milito, però el que va fer Mas va ser senzillament espantós. Sempre he estat contrari a pactar amb el PSOE, amb cap tripartit, però no és que Mas entusiasmi els independentistes després del desastre de pacte que ell instaurà.
tot plegat, uns i altres, una innocentada de classe política. I no gaudeixo dient això ni molt menys…
salut des de l’Ebre
Què haguera passat si en montilla ix dient que TOT el que ha conclòs amb el gran mentider l’hi ho ha concedit. El President dels valencians li diuen Molt Honorable Francesc Camps (en el carnet d’identitat) i Paco Camps en públic. Com alguns convergents teniu la bona educació a no contestar els comentaris, et pregunte:
– Si en el cas de TV3 , el conseller Vicent Rambla fa el bescanvi d’emissió entre totes dues emissores i sense el multiplex. On seria, ara, els canals afegits i nous?
Amb els antecedents d’un mentider compulsiu, com Rodríguez…………als llimbs?
PS: claveu-vos-ho ben endins de les neurones-> aquesta societat es mira amb el mapa d’Europa, si més gran no, i pactant amb els col·legues en pro d’interessos comuns. La llengua i altres consideracions són l’embolcall. En parle de fer política, de deveres. Serem capaços d’inventar quelcom nou, arreu del món, entre els 14M d’europeus que convivim ací, o què?
Bon 2009 per a tu i el teu entorn.
Les eleccions a l’Estat espanyol estàn embolicades per un bipartidisme estatal arrossegador i mediatic on es presenta un combat entre el PP de Rajoy i el PSOE de Rodríguez Zapatero que són els partits amb més autoritat a l’Estat espanyol i que fa que una gran part de l’electorat es tinga que decantar per triar un a la contra de l’altre.
Exactament com passaria si ens deixaren votar a les eleccions entre Obama i Mcain-Palin.