El bloc de Pere Macias

Ara fa 10 anys, en funció de les meves responsabilitats de conseller de Política Territorial i Obres Públiques i per mandat explícit del president Pujol, vaig tenir l’oportunitat de tancar l’operació de compra dels terrenys de l’aeròdrom d’Alfés a l’exèrcit espanyol.

El projecte era convertir l’aeròdrom en aeroport. Teníem clar, des de CiU, que, a Lleida, li corresponia una instal·lació aeronàutica de primer nivell, i ens semblava que Alfés era una bona ubicació.

Quan en Felip Puig em va substituir va endegar de seguida la tramitació, sempre llarga i feixuga, per fer possible que la terra ferma disposés d’un bon aeroport, quan abans.

Llegeixo i escolto aquests dies, dels mitjans de comunicació, unes crítiques que em semblen totalment injustes, a l’ex-conseller Puig.

Si Lleida té avui aeroport, encara que sigui en una altra ubicació, un dels responsables és ell. Resulta sorprenent, una vegada més, veure com els consellers del govern tripartit es dediquen, amb més ganes, a fer d’oposició de l’oposició que no pas a governar, que és el que haurien de fer. Per això, els paguem.

Sóc dels convençuts de la necessitat de disposar de bones infraestructures arreu del territori. Políticament i personal, he formulat moltes vegades la proposta de convertir la plana de Lleida en un potent nucli logístic.

La posició geogràfica privilegiada en la cruïlla dels eixos Barcelona-Saragossa, Tarragona-Osca i Tortosa-la Val d’Aran, així com la bona connectivitat ferroviària amb amplada internacional i ibèrica, és un actiu extraordinari de Lleida.

Per complementar aquestes dotacions de transport terrestre, l’aeroport constitueix una peça bàsica. Crec, doncs, en el futur d’Alguaire. No tant sols com aeroport de passatgers, sinó també en dues altres facetes, avui per avui, molt poc desenvolupades.

En primer lloc, la seva vocació de centre de càrrega aèria. És una aposta a la qual cal dedicar-se amb totes les forces.

També, com aeroport del que s’anomena aviació general, sector d’àmplia tradició a Europa, però amb escassa implantació a la península ibèrica: vols de negocis, de protecció fisiosanitària, d’atenció a les emergències, escoles aeronàutiques, serveis i industries auxiliars de l’aviació…Només cal anar 200 quilòmetres al nord per veure’n el model.

Tinc la sensació que el govern tripartit no ha explotat massa aquestes possibilitats. Com és la seva habitud, s’ha dedicat a buscar titulars gastant molts diners, sense tenir clar els objectius. Jo, com en Felip Puig, creiem que s’ha d’esmerçar, a Lleida, a Alguaire, tots aquests recursos i més, si cal. Però, s’han d’emprar en projectes sòlids i que tinguin vocació de consolidar el projecte. No fer-ho així és un miratge destinat a l’engany de la gent i que no suporta el pas del temps.

Quan Felip Puig ha qüestionat l’actuació del tripartit, ho ha fet per subratllar la necessitat d’invertir bé davant l’actual govern tant disposat a polítiques de curt recorregut, de cara a la galeria, però que no garanteixen el futur de les prestacions als lleidatans.

Les infraestructures són només un instrument, el més important és el servei que presten a la societat. Per això, val la pena, ara més que mai, ser ambiciosos amb Alguaire. Des de CiU, ho tenim clar.

 Pere Macias i Arau

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!