El bloc de Pere Macias

Esbossos per a la construcció d’una Catalunya rica i plena

17 de gener de 2012
General
0 comentaris

Els reptes de Rajoy amb les infraestructures

Més enllà de la crisi financera, l’economia de l’estat espanyol presenta debilitats molt grans. La principal és la manca de productivitat derivada tant de l’existència de massa sectors subsidiats, com de la tradició d’adoptar decisions econòmiques basades més en l’amiguisme que no pas en la recerca de l’eficiència. Les privatitzacions de les darreries del segle XX o la vergonyosa venda d’Endesa, constitueixen dos exemples d’aquesta cultura tant practicada a la capital del regne. Els subsidis que han impedit el progrés de l’agricultura del sud, o les caòtiques ajudes a la mineria del carbó o a les renovables il·lustren els efectes desastrosos de les reiterades polítiques de suport “gratuït” a determinades activitats. El resultat sempre és el mateix, la pèrdua de competitivitat dels sectors productius.

Però, sense cap mena de dubtes, el sector en el qual les decisions polítiques han estat més perverses de cara l’eficiència de l’economia és el de les infraestructures. Des de la primera implantació del ferrocarril a la península, ara fa cent seixanta anys, fins a la construcció de la xarxa d’alta velocitat, passant per la xarxa viària dual – uns tenim autopistes de peatge, altres gaudeixen d’autovies lliures – i per les polítiques portuària i aeroportuària, Espanya ha estat i és el paradigma de la pèssima assignació de recursos públics, arreu d’Europa.

L’herència que es trobarà Rajoy, resulta, també, en el cas de les infraestructures, molt difícil de gestionar: amb les arques buides cal donar resposta a un esbojarrat programa d’inversions consistent en tenir mil i una obres iniciades arreu del territori. Cal refer les empreses públiques, Aena, Adif, Renfe, Correos… descapitalitzades a causa d’una errònia política d’inversions i de prestació de serveis altament deficitaris, cal complir amb les directrius europees pel que fa a la sostenibilitat ambiental i financera del sector.

Se’m plantegen grans interrogants: aturarà Rajoy el concurs de privatització de la gestió dels aeroports del Prat i de Barajas? Assumirà la implantació de la Directiva Eurovinyeta a les autovies estatals? Continuarà les obres de l’AV a Galícia, a Extremadura, a Cantabria…? Endegarà la construcció del Corredor de la Mediterrània, o continuarà la retòrica i la inacció de José Blanco?

De cara la credibilitat- país i sobretot de cara aconseguir millorar la competitivitat dels nostres sectors productius, resulta fonamental un gir copernicà en la política de les infraestructures, i de la inversió pública. En la darrera alternança política, quan Zapatero va substituir Aznar i Magdalena Álvarez a Álvarez Cascos, no hi va haver el menor canvi de rumb. La concepció radial del sistema de comunicacions va continuar i la manca de rigor en la tria de les inversions també. Tot aquest temps, els aires de “grandeur” dels ministres espanyols de Foment no han parat de créixer, gallejant arreu que som l’estat d’Europa amb més Ave, amb més autovies, amb més catedrals aeroportuàries i amb més molls… Aves buits, autovies per anar a buscar bolets, terminals sense vols i molls sense vaixells!

La solució de les preguntes entorn les mesures adoptades per Rajoy la tindrem ben aviat. La resolució del problema, en cap cas serà ràpida ni senzilla: hi ha massa errades acumulades i molt a corregir. Però cal començar quant abans…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!