Rodriguez Zapatero ha celebrat avui els seus cent dies de govern. El propi fet de celebrar-ho ja esdevé una senyal inequívoca de la pèrdua de rumb de l’executiu socialista. Gairebé ningú no podia imaginar que, en nomès tres mesos es produís una erosió tant gran del president espanyol. La sensació cada vegada més estesa es que es tracta d’un govern incapaç d’afrontar el delicat període de crisi econòmica que es presenta. A més a més el PSOE ha perdut tots els seus aliats i ara es troba tant sol com fa un any estava el PP. CiU no té cap motiu per ajudar aquest govern, ara per ara.
Avui hi ha una rara unanimitat a la majoria de diaris. I també al carrer. El president del govern espanyol Rodriguez Zapatero està en hores baixes. La crisi económica en que estem sotmesos de ple s’ha emportat la credibilitat del líder socialista. La seva incapacitat per reconèixer que estem en crisi es el més preocupant. De fet, nomès fa una setmana que ha pronunciat la ditxosa paraula per a referir-se a la situació de l’economia. Però no n’es conscient de la gravetat i resta instal.lat en un discurs tan inútil com pervers: la crisi no es culpa de l’actuació del seu executiu, sinó de factors externs com ara el cost del petroli o la fallida del sistema hipotecari nordamericà. En aixó també s’equivoca: no podem negar la part de responsabilitat dels anteriors fets en el canvi de tendència de l’economia mundial. Però el fet de no haver preparat el país, en temps de bonances, tot assumint els impopulars i imprescindibles processos de restructuració de la nostra economía, si que cau de ple en terreny del govern espanyol. Altres països si que han fet els deures i ara son més forts per plantar cara a la situació.
Zapatero segueix amb el seu discurs celestial: es culpa dels altres, nosaltres ens instal.lem al costat dels debils a qui protegireml de la crisi, i aquesta tard o d’hora s’esvairà. Fatal, fatal! D’una situació com la que ens cau a sobre nomès es pot sortit recabant i aconseguint la implicació de tots. El govern ha de protegir la població més vulnerable, clar que sí. Però no l’ha d’enganyar: una conjuntura tant dolenta requereix sacrificis per part de tothom, i algú amb la força moral per a demanar-los. Aquest no es Zapatero, el gran engalipador!
Un altre factor molt negatiu es la debilitat del govern que no compta amb majoria a cap de les dues Cambres de Corts. I ha aconseguit invertir els papers amb els populars: ara qui està sol es el PSOE. Amb la seva irresponsable i antidemocràtica campanya de bipolarització es va carregar els aliats d’esquerres. Amb els seus incompliments estatutaris i amb les seves traïcions als partits nacionalistes, ens posa molt difícil poder-hi pactar en clau d’estabilitat.
Zapatero ha de canviar molt. Ha de deixar de jugar a poker i sobretot ha d’eliminar la política faci-lona: una imatge de líder simpàtic a qui totes li ponen sense dedicar-se a res d’impopular ja no es possible.
Li ha arribat l’hora de la veritat. I no se li acud res més que CELEBRAR els cents dies de desastrós govern! Algú serà capaç de fer-lo reaccionar?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!