Un Congres es sempre un gran esdeveniment en la vida d’un partit polític. Ara a Convergència iniciem el nostre amb les idees clares del que cal fer, però cal escoltar tothom i recollir les aportacions més positives. També cal encertar les persones que hauràn de dirigir el partit. Crec que anem pel bon camí.
Escric aquestes ratlles des del Palau de Congressos de la Diagonal de Barcelona, on aviat començarà el congres de Convergència. Es, com sempre la gran ocasió per posar al dia el projecte polític del catalanisme. I crec que estem encertant la línia.
El nacionalisme català ha estat una formidable eina de progrés. En tots els sentits. Progrés social, econòmic i nacional. Quan s’ha afeblit també el nostre paìs ha patit retrocessos importants. Ara mateix, com a consequència de la incomprensible estratègia d’ERC de donar suport als socialistes, Catalunya viu uns moments d’estancament. Nacional i social. Cada vegada hi ha menys credibilitat per a la Catalunya governada pel tripartit.
Es temps de canviar-ho i per fer-ho nomès hi ha una falca capaç de moure la llosa, es Convergència. Un partit que es i ha de ser fort, solvent, inclusiu, obert i progressista. Un partit que ha de ser molt ambiciós en lo nacional i en lo social . Un partit que ha de retornar la il.lusió als catalans.
Mireu si en tenim de feinada! Em sembla que ho tenim ben enfocat. El treball de les ponències i de tota la militància ha estat molt positiu i la proposta dels companys que hauran d’assumir responsabilitats a mi m’agrada molt. Però d’això ja en parlarem més endavant. Ara nomès vull enviar un missatge de SOM-HI i d’esperançada convicció en el meu partit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No es pot construir una nació sense tenir-ne la sobirania. És hora de deixar de ser nacionalistes i fer-nos nacionals. Us penseu que el problema principal del país és que el tripartit no us deixi manar. Manareu. Governareu la Generalitat de Catalunya, una comunitat autònoma d’una província espanyola sense recursos econòmics ni sobirania política. Però el problema persistirà: mentre no siguem estat, continuarem perdent qualitat de vida.