El bloc de Pere Macias

Els socialistes catalans han votat disciplinadament amb el PSOE i amb la Rosa Díez contra el pagament del Fons de Competitivitat, aquest any. Una diferència de 7 vots entre el si i el no, que tant sols l’abstenció dels 25 diputats del PSC podia haver tombat a favor dels interessos de Catalunya.

Un episodi més.

Només, un episodi més?

Crec sincerament que no. Tant la intervenció de la portaveu del Grup Socialista, la catalana Montserrat Colldeforns, com les declaracions públiques i les converses de tu a tu als passadissos del Congrés amb els diputats del PSC, em deixen molt més preocupat. El camí de retorn cap a la Federació catalana del PSOE ja no sembla tenir retorn. La prioritat en l’acció política és la consolidació del projecte socialista espanyol.

Quan, després del sonat fracàs de les finances del tripartit, hom escolta les més llagoteres lloances del model de finançament i quan l’accent no es situa en les justes demandes dels catalans sinó en la defensa de la posició de l’Executiu Zapatero, que consisteix en centrifugar el dèficit públic cap a Comunitats Autònomes i Ajuntaments, és que algú ha perdut tota la identitat i ha quedat immers de ple en el neo-jacobinisme del socialistes espanyols.

Que l’invent ja no serveix per a defensar els interessos de Catalunya és obvi. De la lectura de la premsa d’ahir  en trobem dues dades ben reveladores. Una referida a infraestructures i l’altre a les finances públiques.

Comencem per aquesta darrera: mentre la Vicepresidenta econòmica ens vol ofegar la societat del benestar a Catalunya, instant a retallades del 20%, el seu govern no aconsegueix aturar la despesa de l’Estat. Les dades del primer trimestre són aclaparadorament explícites: el capítol 1, dedicat a pagar els funcionaris estatals puja un 3’7% malgrat la rebaixa de sou, i la despesa corrent es dispara més del 20%. Com pot donar lliçons, encara qui continua malbaratant els recursos de tots!

I, una dada d’inversió pública mai vista: L’Estat ha licitat enguany, en el seu Pla d’Inversions Extraordinàries, 7.692 milions d’Euros. Ni un sol d’aquest està destinat a Catalunya. Mentre, diuen que no hi ha diners per als accessos al Port de Barcelona.

Davant de dades catastròfiques com aquestes no es sent ni una sola veu socialista reclamant allò que ens pertoca i que Zapatero, Chacón i els altres 24 neguen a Catalunya.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!