Quan tot just comencen a conèixer-se les xifres de participació de la consulta popular escric aquestes ratlles. La veritat és que ara no seria capaç de parlar de res més.
Malgrat el maldestre intent de José Montilla de distreure l’atenció pública amb la inauguració d’un trosset de la línia 9 del Metro ( i que consti que el cos em demana explicar els mil i un nyaps que els socialistes han perpetrat en la construcció d’aquesta infraestructura, iniciada l’any 2001 i que tot just ara han estat capaços de posar en servei ben parcialment, mentre que tenen una tuneladora aturada des de fa mesos i han organitzat un monumental embolic pel seu finançament…)
Però tornem al tema d’avui. D’entrada cal felicitar tota la gent que ha esmerçat un immens esforç personal per a dur a terme la consulta. Aquest matí he estat a Banyoles i he pogut comprovar la quantitat i la qualitat de la mobilització. El país, gràcies a Déu, està viu, ben viu. I la resposta al continuat menyspreu per part dels dos grans partits estatals, populars i socialistes, davant les legítimes i assenyadíssimes demandes de més autogovern per a Catalunya, és tant serena com contundent.
Avui ja han començat les reaccions. N’hi ha una d’especialment significativa. Es tracta de les declaracions fetes pel president del partit socialista, i actual vicepresident del govern Zapatero on té encomanada la gestió del Ministerio de Política Territorial. Es tracta d’un personatge que, durant una bona colla d’anys ha manat a Andalusia repartint subvencions i comprant voluntats a tort i a dret, i que, ara, ha de respondre a la greu acusació d’haver atorgat irregularment una sucosa ajuda pública a l’empresa on la seva filla ostenta un càrrec directiu.
Diu Chaves que la consulta no té cap validesa jurídica ni política. Té raó amb la primera afirmació. Però ell sap molt bé que treure-li valor polític a l’esforç de tanta gent, que menystenir el vot gratuït i sincer de centenars de milers de ciutadans, només es pot fer des de la ignorància política… o de la mala fe. A Chaves no li deu agradar gaire el gust de la llibertat.
Els ciutadans han participat en la consulta sense necessitar l’esquer del clientelisme més tronat que ell tant ha practicat a la seva terra i que, fins i tot, ha estat rebutjat pel seu propi partit que l’ha retirat de la Presidència Andalusa tot catapultant-lo a Madrid.
Segurament, altres dirigents socialistes s’afegiran a les tesis de Chaves i no cal ser gens espavilat per intuir-ho, els populars pujaran un graó el to de les seves valoracions. No en va, ha estat el PP qui ha impugnat, davant el Tribunal Constitucional, un terç de l’Estatut, amb la inestimable col·laboració del socialista Defensor del Pueblo, i amb la complaença de Zapatero i els seus ministres incapaços d’afrontar la renovació de l’esmentat tribunal.
Ara, la resposta tant pulcra com democràtica del poble català, esdevé un bumerang d’imprevisibles conseqüències…
Pere Macias i Arau
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs no estaria gens malament una Comissió d’Investigació de com una infraestructura valorada en 2.500 M€ s’ha convertit en una de 7.000 M€, converint-se en l’obra pública més cara de Catalunya. Hauria de ser una comissió tranquila i humil, on tothom pugui reflexionar sobre quines decisions ens han dut a aquests costos. 7.000 M€ mereixen una reflexió. Crec que tothom tindrà coses interesants a dir.
Sobretot perquè és un model de finançament i d’obra pública irrepetible, literàriament.