Pere-Enric Barreda

Coses del Maestrat, de Barcelona, de Roma,... de tot

12 de desembre de 2013
General
2 comentaris

Santa Helena a Ares del Maestrat: orígens de la primera ermita (1381-1522)

Una de les novetats que va aportar el conveni amb la Universitat de Barcelona per tal de retrobar la documentació relativa a Ares entre el segle XIII i 1550 va ser l’existència d’una ermita de Santa Helena anterior a l’actual, amb orígens en l’almoina documentada a meitat del segle XV, i destruïda, com la de Santa Bàrbara, com el raval, com la vila i el castell, a la guerra de Successió, entre 1706 i 1708. Reproduïm textos d’entre els 1.356 resums i 212 transcripcions de la nostra Crònica documentada, publicada l’any 2006, i afegim al final unes notes sobre la família Beltran del Mas d’Esteve, dels quals descenc. Entre les fotografies del final del llibre, hi ha l’arribada de la processó a l’ermita, propietat de Joaquín Garcia de la Caseta. Commemorem les 6.500 entrades al bloc.

Al document 341 (1381, abril, 2), una declaració on en Domingo Ramon, jurat d’Ares (dient que, “com fa temps que alguns particulars e prohoms volen que aquesta vila e terme siguen protegits de la pedra, granís, llamps e tempestes”), es compromet a edificar una ermita amb una campana i llàntia dedicada a santa Bàrbara al coll de la Creu. La dota amb una renda de 10 cafissos de blat sobre Solanelles (ara Santa Helena), cases i terres a varis llocs del terme. Ho fa amb consentiment d’en Sanç Català i Domingo Negrello, notaris, i dels consellers Pere Tallat i Arnau Roig. També col·laborà en Jacme Guimerà, notari de Morella, descendent d’Ares, que donà 300 sous per ajudar a dita ermita. Constava a un Capbreu dels jurats de la vila d’Ares, iniciat el 1618 i conservat a l’Arxiu Parroquial fins a 1936 (Puig 1932: 434-435). És interessant, perquè ens mostra un cens hipotecari sobre la partida on poques dècades després s’edificaria l’ermita.
Al document 670 (1432, agost, 21 · Sant Mateu), frare Romeu de Corbera es dirigeix al justícia, jurats i prohòmens d’Ares. A demanda d’en Ramon Català, síndic procurador, els permet carregar-se a cens 2.500 sous per comprar blat. Seran 1.000 sous a favor d’Antoni Blasco de Castellfort, 400 sous a Antoni Català de Morella i 1.100 sous a Domingo Rossinyol (AHN, OOMM, llibre 835-C, f. 241-241v. Document 176). Interessa la referència a Antoni Blasco de Castellfort, perquè és el fundador, al seu testament de 1439, de l’almoina amb la qual es va fer l’ermita de santa Llúcia de Castellfort, fet que té semblances amb les de Santa Helena i de la Mare de Déu de la Font.
El document 702, de 1444, és la col·lecta de la dècima del bisbat de Tortosa per en Roderic de Cabanyes. Per concessió d’Eugeni IV al rei Alfons el Magnànim l’1 d’octubre de 1444 d’un subsidi eclesiàstic de 140.000 florins. Es declaren les rendes de rectories, benifets, obres pies, primícies i almoines, i un cop deduïdes les despeses es paga el deu per cent. El rector d’Ares té una renda de 78 lliures, i vol descomptar 30 lliures que rep el vicari (Benassal 64 lliures 7 sous 5 diners, Castellfort 40 lliures, Catí 87 lliures); mossèn Bernat Saera, beneficiat de Ramon Català, Pere Garcia i Bernat Saera, una renda de 12 lliures i 10 sous; mossèn Antoni Figuerola, beneficiat d’en Pere Asnar i na Justa, una renda de 10 lliures; i mossèn Bartomeu Bonanat, beneficiat d’en Jaume Guimerà, una renda de 10 lliures i 15 sous; els jurats per la mitja primícia reben 50 lliures (Benassal 20 lliures, Castellfort 15 lliures, Catí 34 lliures). (ARB, Mestre racional, llibre 1.914)
A més, consten 28 almoines i 1 caritat, manifestades pels seus patrons amb el nom del fundador i la renda en cafissos de forment (a un preu d’1 lliura 1 sou el cafís) o en moneda. Tenen un enorme valor perquè permeten documentar els fundadors de peirons i ermites:
– Pere Liminyana, per en Guiamó Forés, com a majoral de la caritat de Solanelles, declara 1 cafís (1 lliura 10 sous);
– Pere Barberà de Cinctorres, per l’almoina d’en Mateu Barberà de Morella, en pa cuit, declara 15 sous (rebia els diners, comprava el blat, el feia moldre i pastar, i el repartia).
– en Ramon Català, síndic d’Ares, manifesta 9 almoines i la caritat administrades pels jurats, entre elles per l’almoina de n’Esteve Bonet, declara 8 barcelles (1 lliura)

La caritat de Solanelles, de repartir un cafís de blat, donà origen a un romiatge i a l’edificació de la primera ermita de Santa Helena, documentada ja el 1522. I a les dues almoines esmentades, a la d’en Barberà es repartia pa als pobres el Divendres Sant. És la família que va fer el peiró dels Regatxols, com consta l’any 1519. A la d’en Bonet no es sap què donava, és de la família que va edificar el peiró que donava nom al Mas del Peiró, com consta el 1518 i 1531.
Al document 959 (1521, gener, 21 · Ares, notari Jaume Mestre), Gabriel Escuder, vidu, i Bàrbara Siurana d’en Domingo, donzella de Castellfort, donzella, en contemplació de matrimoni, signen (al mas d’en Jaume Marqués menor a la Canada) societat, fraternitat i germania de béns. Ts Jaume Prunyonosa, Pere Marqués, i Antoni Carbó major (AHNM, prot. 342, f. 5-5v; prot. 356, s/f.). Es parla del Mas d’en Marqués, un dels de Santa Helena, segurament el Mas d’Esteve.
Al document 1012 (1522, agost, 4 · Ares, notari Jaume Mestre) tenim el testament d’Antoni Carbó major. Entre moltes altres coses, deixa deu sous a Santa Maria perquè porte la creu major el sagristà, 2 sous al plat dels pobres, un sou a Santa Bàrbara, un altre a Santa Helena, tres a la Mare de Déu de la Font de Castellfort, i a l’Hospital de València 1 sou 6 diners. Deixa per a un aniversari perpetu el dia de Sant Miquel de setembre un cens amb pensió de 3 sous sobre sa casa a la partida de la Costa d’en Calonge, al capdamunt de la Canada, camí de Vilafranca i de la Serrania, a pagar el mateix dia, del qual queden administradors els jurats d’Ares. Publicat el 6 d’octubre de 1522 (AHNM, prot. 342, part 2, f. 87-90v i 92-94).
La Costa d’en Calonge és la pujada entre la Canada i Cabestany, ja al terme de Vilafranca. Aquí tenim la primera documentació de l’ermita de Santa Helena. Es va originar a partir del romiatge a la caritat de Solanelles, on es repartia un cafís de blat, que consta el 1444, de la qual era patró Guiamó Forés. Al testament es parla del Mas d’en Carbó, i segurament també del Mas de Cruz.
Bibliografia: 
Pere-Enric BARREDA (2006), Crònica documentada d’Ares. I Fonts escrites (1157-1550), 2 vols. amb 540 pàgines, Ajuntament d’Ares.
Joan PUIG (1932) “Capbreu d’algunes persones distingides d’Ares del Maestre”, Boletín de la Societat Castellonenca de Cultura 13, 1932, 433-443.
Epíleg: família Beltran del Mas d’Esteve
1 Marià Beltran, amb Magdalena Puig. Mas d’Esteve, Ares. A més de Ferran, tenien com a mínim altres tres fills: 2 Andreu Beltran, que, ja vidu, es va casar amb Francesca Sales l’any 1932, i van viure a l’Algar, sense descendència. Una altra germana, Innocència Beltran, també es casa a Benassal, amb Francesc Fabregat de la Verola, l’any 1874. Una altra germana, Felicita Beltran, va entrar a servir a Barcelona molt prompte, com assistenta de Na Magdalena de Grau, fadrina i única hereva de la família després de morir el seu germà i la seua germana sense descendència. Va afavorir molt als familiars, en particular a les filles d’Innocència, a les quals va col·locar a Barcelona.
2 Ferran Beltran (Ares 1851 – Benassal 1939), amb 1 Isidra Centelles, casats el 1873, i (després de morir ella el 1880 poc després del part d’un fill, Isidre, que també va morir), en segones amb Rosa Climent, casats el mateix any. Va viure a la Solaneta, i despres a les Comes de Foies. 
3 Josefina Beltran (1876+1956), amb Josep Monferrer, de Foies de Dalt, casats el 1896. Els meus besavis.
De Rosa Climent va tindre set fills, sis homes i una dona (a més d’una altra que va morir en nàixer):
3 Josep Beltran (1881), amb Francesca Fabregat, casats el 1905). Emigrats a França poc després de 1907. Quatre fills: 4 Josep Beltran (1907), i ja nascuts a França, Manuel, Matilde i Justin Beltran (que va ser pres a Alemanya a la guerra). Només sabem el nom d’un fill: 5 Robert Beltran. Josep l’any 1930 es va presentar a Benassal amb la dona, acabats de casar, i van fer el viatge d’anada i tornada en moto. Hi ha fotografies d’ells amb l’auelo Fernando damunt la moto, perquè li fee molt de comboi que el passejara (i quasi era vuitanteno!).
3 Joaquim Bertran (1884), comero, amb Àurea Bellés, casats el 1905. Sense fills, molt bon músic tradicional i cantador, es conserva la seua guitarra.
3 Ferran Beltran (1886), amb Filomena Vives, galtes roges, casats el 1911. Filla: 4 Rosa Beltran (1919+2004), amb Enric Beltran, casats el 1943
3 Benjamí Beltran (1888), farol, amb Irene Monferrer, casats el 1912. Fills: Fernando, Enrique i Isidoro (a baix)
3 Natàlia Beltran (1893), amb Antoni Monfort, casats el 1913
3 Gerardo Beltran (1896), amb Adelina Tena, casats el 1917. A Vimbodí cap a 1930. Fills: 4 Rosa (1922), Maria-Dolors (1925), Josep Beltran (1927).
3 Àngel Beltran (1898), amb Josepa Tena, casats el 1921. A Foies de Baix. Fills: Justo i José Manuel
4 Justo Beltran (1927+2013), amb Rosario Garcia, casats el 1952. Fills: 5 Maria-Josefa (195.), Francisco (1956), Justo (1958, casat a Vilafranca, amb 3 fills); Alberto (1961, casat amb Alfredina Meseguer, fills Pau i Andreu), Manuel (1963), Maria-Yolanda (1968).
4 José-Manuel Beltran (1940), amb na Herrero, de València (Filla: 5 Maria-Creu Beltran)
* * *
4 Fernando Beltran (1914+2005), amb Elisa Climent, casats 1942. Fills: 5 Fernando, Luis, Maria-Elisa, Manuel, Angela.
5 Fernando Beltran (1943), amb Maria Jesús Ribas de Barcelona. Fills: 6 Ferran Bertran, Camèlia (+1998), Alexis (1982), Marc (1984)
5 Luís Beltran (1945), amb Teresa Torner, la Barona. Fills: 6 Maria-Vanessa Beltran (1976), Ivan (1977), Eva
5 Maria-Elisa Beltran (1949), amb Plàcid Garcia, casats 1974. 
5 Manuel Beltran (1952), amb Guillermina Barreda, casats 1983. Filles: 6 Sara Beltran(1984), Raquel (1990)
5 Maria-Ángela Bertran (1956), amb Desiderio Girona, casats 1983
* * *
4 Enrique Beltran (1915+98), amb Rosa Beltran, casats el 1943. Fills: 5 Ángel, Enrique i Jordi
5 Ángel Beltran (1943+1993), amb Guillermina Beltran, casats el 1972. Filla: 6 Àngela Beltran (1979)
5 Enrique Beltran (1947), amb Guillermina Cruz, casats el 1973. Filles: 6 Maria-Elvira Beltran (1974, amb … de Llucena), 6 Verónica Beltran (1978, amb José-Maria Alcàcer)
5 Jordi Beltran (1956), amb Maria-Rosa Badal, casats el 1980. Fills: 6 Benjamín Beltran (1981), Maria-Cinta (1988)
* * *
4 Isidoro Beltran (1923?), amb Loreto Garcia, casats 1947. Fills: Maria-Loreto i Isidoro
5 Maria-Loreto Beltran (1950), amb José-María Monfort, casats 1988
5 Isidoro Beltran (1959, amb Cèlia Beltran, casats 1984). Filles: 6 Alícia Beltran (1987), Cèlia (1990)

(a completar)
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!