Pere-Enric Barreda
Coses del Maestrat, de Barcelona, de Roma,... de tot
4 de novembre de 2013
Sense categoria
2 comentaris
Perit judicial en traducció de documentació antiga
Com a traductor de documentació antiga per a institucions i particulars, una de les tasques que m’ha tocat fer és actuar com a perit del Jutjat de Primera Instància núm. 35 de Barcelona. Com les dades concretes del procediment, parts i procuradors són confidencials, em limitaré a exposar el nom del magistrat i secretàri judicial convocants, la cronologia dels fets i la conversa informal amb els procuradors d’una part i l’altre perit o testimoni. La fotografia de l’edifici dels jutjats de Via Laietana és del Google Maps – Street View.
Tot va començar quan, amb data de 9 de juliol de 2003, se’m notificava una providència del magistrat-jutge en José María Fernández Seijo del dia 4 per tal de presentar-me al jutjat a acceptar, en un termini de tres dies, el càrrec designat de perit.
Tractant-se d’un cas nou per a mi, i assessorat per l’eficient servei jurídic del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i Ciències de Catalunya ( http://www.cdl.cat ), vaig anar a la segona planta de l’edifici de la Via Laietana 2, a acceptar el càrrec, però no ho vaig poder fer, per una nimietat burocràtica.
L’amable secretària judicial, Maria Rosario Mendaña, em posava en antecedents que es tractava d’un procediment ordinari iniciat l’any anterior entre dues parts per un títol nobiliari, que havien aportat entre les proves, amb els números 15 a 18, fotocòpies legalitzades per l’Arxiu de la Corona d’Aragó de quatre documents en llatí i en català dels segles XV i XVI. El jutge en volia traducció literal al castellà, va fer demanar un traductor al deganat de la Facultat de Filologia, que, en proposta confidencial, em designava.
El jutge ho havia acceptat i la meua tasca pericial consistia en llegir-los i traduir-los al castellà. Li vaig advertir que eren coses diferents, una la lectura paleogràfica dels textos, i l’altra la traducció al castellà, segons els honoraris professionals del nostre Col·legi. Em va deixar el “patracol”, i em vaig fer fotocòpies dels 4 documents.
Poc després, el dia 17 s’emetia un telegrama amb justificant de rebuda per tal de comparèixer el dia 22 de juliol a les 12 al judici. Assessorat de nou pel servei jurídic, calia assabentar-me de quina de les dues parts havia aportat els documents, o si eren de totes dues, per a demanar del jutge que en feren una provisió de fons per tal de cobrar els meus honoraris, i que calia aplicar l’apartat 7.3 dels mateixos.
Però el dia 21 es deixava sense efecte la data del judici, i se’m notificava el dia 25 que m’havia de presentar el 10 de setembre a les 13 hores per tal d’acceptar el càrrec de perit. I així va ésser, ja no hi havia cap impediment i davant la secretària judicial vaig acceptar el càrrec de perit per al qual havia estat designat i vaig jurar “desempeñarlo bien y fielmente según su leal saber y entender”. I me’n va lliurar acta signada per tots dos.
I, curiositats de la burocràcia, vaig rebre tres notificacions diferents, amb dues dates diferents (10 de setembre la primera, 15 de setembre les altres), per a la mateixa cosa: una “cédula de citación” per tal de comparéixer el 31 d’octubre a les 10 hores “com el fin de emitir el correspondiente dictamen pericial”.
Em vaig posar a traduir, però les fotocòpies de les fotocòpies eren il·legibles en alguns punts, de forma que va ser més pràctic anar a l’Arxiu Reial de Barcelona i demanar els originals. Així vaig avançar, i el dia 2 d’octubre ja ho tenia tot traduït. El dia següent portava a la secretària les traduccions, amb una instància al sr. jutge demanant la provisió de fons, per l’import de la minuta que s’adjuntava, segons l’apartat 7.1 dels honoraris professionals, incloent-hi el desplaçament a l’Arxiu Reial.
El senyor jutge ho comunicava als lletrats procuradors de cada part, que se’ls repartiren a parts iguals, i he de reconéixer que m’ingressaren l’import amb una rapidesa inacostumada en altres clients.
El 27 d’octubre es deixava sense efecte l’assenyalament de judici per al 31 d’octubre i es marcava el dia 25 de novembre a les 12 hores, que seria el definitiu, i m’assabentava que, a més, també actuaria com a testimoni el conegut genealogista Armand de Fluvià.
El dia 25 em vaig presentar a la segona planta de l’edifici de la Via Laietana, i allí, un cop identificat, com que el començament es retardava i ens feien esperar devant de la porta de la sala on s’havia de fer el judici, parlava informalment amb el testimoni i els procuradors d’una de les parts, que ens van fer saber algunes coses confidencials. Per ells em vaig assabentar que el punt clau de tot era una clàusula del document 15, emès pel rei Ferran II en una data que no puc concretar, de legitimació de dues persones que tampoc puc concretar, que, traduït del llatí deia literalment “mitjançant aquesta gràcia de legitimació no entenem que es derogui o faci perjudici algun als drets de persona alguna”. És a dir, la salvaguarda dels drets prèviament adquirits per tercers.
A banda, el senyor Fluvià (president de la Institució Catalana de Genealogia i Heràldica) em va preguntar per Josefina Mateu, la catedràtica de Paleografia i Diplomàtica, que havia estat professora seua, i per coses del Departament. Ja era polèmica l’origen de la bandera dels quatre pals i preparava un documentat article sobre el tema refusant les tesis d’Ubieto i de Fatás Cabeza (segurament el publicat el 2009 amb el títol “L’apropiació dels Símbols Nacionals de Catalunya per part d’historiadors aragonesos”).
Comença amb retard el judici, i el senyor jutge em fa cridar i comparéixer, identificar-me amb el DNI, i declarar que els quatre documents presentats per mi eren la traducció literal dels números 15 al 18 del procediment. Ho vaig fer, em va dir que havia acabat i vaig seure de nou. Després tot va anar molt ràpid, i va quedar vist per a sentència.
Ni se’m va comunicar, ni en vaig voler saber res més, ni vaig fer cap pregunta a ningú. El que havia de fer, ja estava fet. I el justificant d’acceptació del càrrec em val molt en el curriculum.
De traduccions de documents (amb o sense transcripció) també n’he fet per a institucions com el Consell de les Valls d’Àneu, Ajuntament d’Esparreguera, Ajuntament de Benassal – Comissió del 750 Aniversari de la Carta de Població, Institute for Advanced Architecture of Catalonia (IAAC), Centre d’Estudis del Maestrat, Ajuntament de Tàrrega, Ediciones Anaya Beltrán, … i les transcripcions són moltíssimes, caldria fer un altre post.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Crec que ens vam conèixer fa uns anys a un bar de font d’en Segures amb un amic que duies prenent café. Resulta interessant saber com funionen els intersticis d’un “estat” de dret. D’alguna manera o una altra som “notaris” de la “microhistòria”.