Pere-Enric Barreda

Amb alegria m’arriba ben fresquet el recent acord adoptat per l’assemblea de Maestrat Viu. Col·lectiu en defensa de la llengua i la cultura al Maestrat, en reunió del passat dia 21 de novembre de 2013 a les Coves de Vinromà. Des de fa anys es celebren amb gran èxit les Jornades Culturals de la Plana de l’Arc, que enguany a Bell-lloc han arribat a la seua XVIII edició, amb puntals com el catedràtic Joan Mateu (a qui desitgem de tot cor una ràpida recuperació), Vicent Pitarch, Benjamí Barberà… i sempre amb el suport actiu del rectorat de la Universitat Jaume I de Castelló.

El secretari, Pau Fabregat, em fa arribar que l’assemblea de Maestrat Viu. Col·lectiu en defensa de la llengua i la cultura al Maestrat, en reunió del dia 21/11/2013 a les Coves de Vinromà, va acordar el següent punt de l’ordre del dia, el qual es transcriu íntegrament:
 “16. Declaracions
S’acorda de demanar que les Jornades Culturals de la Plana de l’Arc passen a anomenar-se Jornades Culturals del Maestrat i la Plana de l’Arc quan es facen als pobles de Vilanova d’Alcolea, la Torre d’en Doménec, la Serratella i les Coves de Vinromà, com a senyal de respecte i d’autoestima cap a la seua pròpia realitat cultural, social, lingüística i històrica.”
I perquè així hi conste i tinga l’efecte oportú, signe el corresponent document, a Vilanova d’Alcolea el dia 25/11/2013.
EL PRESIDENT, (Signat: Josep Meseguer Carbó)
EL SECRETARI, (Signat: Pau Fabregat Beltran)

Que estos quatre pobles mantinguen la seua identitat històrica tradicional de pertinença al Maestrat, en tant que integrants de la Tinença o Setena de les Coves (junt a la Salzadella, Albocàsser i Tírig), no és incompatible en absolut amb la participació a les Jornades del Pla de l’Arc. I dic identitat històrica perquè tots ells formen part del Maestrat de forma efectiva des de 1319 o 1320, però en restaven vinculats des dels seus més llunyans orígens, cosa que cal remarcar ara que, amb la Salzadella el proper 21 de desembre (i amb Benassal, Albocàsser i Catí, el gener, i amb Vilafranca el febrer), som a punt de commemmorar el 775 aniversari de la concessió de les respectives cartes de població.

En el cas que ens ocupa, les mateixes concessions de les cartes de poblament de la Vilanova d’Alcolea (per l’orde de Calatrava el 13 de febrer de 1245), o de les Coves de Vinromà (pel noble aragonñés Artal d’Alagó, i en aragonés, l’11 de novembre de 1281), ens expliquen la complicada trajectòria històrica que van passar tots els pobles de la Setena o Tinença de les Coves abans de passar a mans del mestre de Montesa i integrar-se al Maestrat.

En l’informe que acabo d’enviar al Consell de la Vila de les Coves de Vinromà, resultat d’un conveni de recerca amb la Universitat de Barcelona i resum d’un any de recerca dels seus documents d’època foral pels arxius i biblioteques del país, remarco que la presa del castell de les Coves per forces de Jaume I s’ha de retardar fins al mes d’octubre de 1233. Jaume I el dóna al noble Balasc d’Alagó l’11 de maig de 1235. No s’ha pogut precisar el pas del senyoriu dels Alagó a l’Orde de Calatrava: la pretesa venda de l’any 1240 no es documenta enlloc. L’orde de Calatrava dóna la carta de població de la vila d’Alcolea, amb límits, i confirma la d’Albocàsser.

El 1275 els de Calatrava canvien el castell de les Coves al noble Artal d’Alagó per les viles i castells de Calanda i Julve (el document no es troba tampoc. Sembla que l’arxiu de Calatrava va perdre amdós textos, cosa poc habitual). El noble Artal dóna la carta de població de les Coves. I el 1293 ven el castell de les Coves al rei Jaume II, després de la desfeta en guerra contra ell. Però el rei el té poc temps: el 1294 es fa una detallada delimitació de tota la Setena, pas previ al concanvi amb l’orde del Temple. Després de la presa de posssessió, es va signar un conveni de pagament d’impostos entre l’orde i el consell de cada vila.

Després de la disolució del Temple, Jaume II recupera el control de la Tinença de les Coves entre 1308 i 1320, i l’encarrega primer a Joan d’Osca, i després a Guillem de Campserc. Finalment, el 12 de març de 1320 Vidal de Vilanova, representant del rei, en cedeix la possessió de tota la Tinença de les Coves a fra Arnau de Soler, segon mestre de Montesa, que rep les claus de la vila de les Coves i a més el jurament de fidelitat dels seus veïns.

En canvi, no s’han conservat les cartes de població, si és que en van arribar a tindre, de pobles com la Torre d’en Doménec (originalment del Domenge), i de la Serratella (l’antiga Serra de Bierac). Possiblement la primera només fóra un Domenge, una heretat en lliure disposició del poblador que, amb el pas dels anys, esdevé lliure de la jurisdicció de la Vilanova i forma un poble separat. La Serratella potser sí que en va tindre (figura a l’índex del manuscrit de fra Romeu de Corbera), però no se’n té cap referència, per tant, si en tenia, es devia perdre molt prompte. I potser no va arribar a tindre’n mai, com Benafigos.

Bibliografia molt recomanable:
Pere-Enric BARREDA (1988), La carta de població de Benassal (1239), Benassal, Ajuntament.
= (2010), Les cartes de població del Maestrat / Las cartas de población del Maestrat, Benicarló, Centre d’Estudis del Maestrat.
= (2013, en premsa), Les cartes de població del Maestrat (introducció i edició crítica), Benicarló, Centre d’Estudis del Maestrat.

Des de 2010, el Centre d’Estudis del Maestrat té una exposició itinerant de 45 panells sobre el tema, de què en sóc comissari, que ha recorregut bona part dels pobles del Maestrat i també ha estat un mes al Museu Etnològic de Castelló de la Plana (la històrica Casa Matutano del carrer dels Cavallers, on es van signar les Normes de Castelló el 1932):
http://www.cemaestrat.com/exposiciones/cartes-de-poblacio
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/252905