Pere-Enric Barreda

Coses del Maestrat, de Barcelona, de Roma,... de tot

17 de novembre de 2013
Sense categoria
0 comentaris

L’exposició “El valencianisme republicà (1837-1937)”, de la Fundació Irla, recorre el Maestrat

Aquesta documentada mostra de la Fundació Josep Irla de Barcelona és formada d’una vintena de panells i un catàleg, on predomina el color morat tan propi del republicanisme. En bona part del contingut hi apareix com a figura destacada Carles Salvador, tant mentre vivia al Maestrat, al llarg de la seua residència de 18 anys a Benassal (1916-1934) com després, una vegada l’any 1934 va tornar a València, en concret a Benimaclet, on seguiria vivint fils al 1955, en què va morir (no per això va perdre el contacte amb el Maestrat, perquè tots els estius des de 1941 i 1954 els va passar a Benassal, i amb relacions amb altres pobles Benicarló, Vilafranca, etc.) – Fins dijous passat, dia 14, es va poder visitar a Benicarló i aviat, entre el 3 i el 20 de desembre, a Vinaròs. L’any 2014 està previst el seu pas també per Albocàsser i la Fundació Carles Salvador de Benassal.

Està dirigida per Josep Vall, i entre altres hi col·laborem Vicent Pitarch, Elena Sánchez Almela i el signant, com consta als crèdits i agraïments. La complementa un llibret de mà de 32 pàgines amb el text dels panells i una acurada selecció de les fotografies.
Segons n’explica la presentació, “El valencianisme republicà és producte del conjunt d’idees, llibres, publicacions, entitats, iniciatives, fets i personatges que des de mitjans del segle XIX reivindiquen els trets nacionals del poble valencià i la seua vinculació amb la resta de terres de llengua catalana, i van lligant progressivament el seu futur en llibertat a un projecte democràtic de renovació cultural, cívica i política d’arrels republicanes.
La història del valencianisme republicà és la crònica del lent despertar d’un poble silenciat, de la lluita per la recuperació lingüística, cultural i nacional del País Valencià. D’una lluita conduïda a través de l’acció cultural, cívica i política.
Aquesta exposició itinerant ret homenatge a totes les generacions de valencianistes que han protagonitzat aquesta lluita.”
Demés de la presentació, crèdits i introducció, els panells tenen els següents continguts, on hem remarcat la presència del Maestrat, que en algun cas es pot completar:
– 1 Les arrels populars: premsa satírica i sainets (1837-1900),
– 2 Les arrels cultes: Romanticisme i Renaixença literària (1859-1900),
– 3 El primer valencianisme polític (1900-1918) – quan Carles Salvador ja començava a manifestar-se, just abans d’arribar a Benassal,
– 4 Una força emergent (1918-1923) – on podem afegir l’efímera “Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana”, de Salvador, amb seu a Benassal,
– 5 L’embranzida cívica (1923-1931) – on es parla de diverses publicacions on col·labora Salvador des de Benassal, ja totalment consolidat en la seua tasca literària en poesia, narració, teatre, assaig, docència i articles periodístics,
– 6 Les Normes de Castelló (1932) – il·lustrada amb una caricatura de Salvador -propietat de Carles i Imma Salvador i Sales, dipositada a l’Aula-Museu Carles Salvador-, i on apareixen ell, Francesc Almela de Vinaròs, i Llorenç Sorlí de Cervera, els signants del Maestrat,
– 7 (doble) L’eclosió republicana (1931-1936) – amb publicacions on també hi col·labora Salvador des de Benassal, fins l’any 1934 quan marxa a Benimaclet,
– 8 La lluita per l’Estatut d’autonomia (1931-36),
– 9 (doble) La primavera cultural (1931-1936) – amb publicacions de Salvador i una fotografia seua amb els alumnes de la Colònia Escolar de Sant Pau d’Albocàsser,
– 10 La Guerra Civil (1936-1939) – amb el rellevant paper de Salvador en la ponència final del Segon Congrés Internacional d’Escriptors Antifeixistes,
– 11 La Conselleria de Cultura del Consell Provincial de València (1936-1939) – amb el carnet de Salvador com a membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Valencians,
– 12 Repressió i exili (1939-1975) – amb la depuració de Carles Salvador, i hi podem afegir la destrucció de la seua biblioteca a Benassal pels sublevats el 29 de maig de 1938, i l’exili a Mèxic d’Alard Prats, de Culla i Benassal,
– 13 La resistència cultural (1939-1962) – amb Salvador, la seua Gramàtica i els “Cursos de valencià” de Lo Rat Penat, i
– 14 L’explosió fusteriana (1962-1977).
En resum, una exposició molt recomanable i que hauria de recórrer tots els pobles del Maestrat, i encara amb més motius els directament implicats, que són Benassal, Albocàsser, Vinaròs i Cervera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!