Pere-Enric Barreda

Coses del Maestrat, de Barcelona, de Roma,... de tot

28 d'octubre de 2013
General
0 comentaris

Jaume I de camí per La Iglesuela, Vilafranca dels Ports, Ares del Maestrat, Morella, Catí, Xert, Sant Mateu, Cervera, Càlig, Benicarló i Peníscola

El camino de Jaime I por La Iglesuela y las Bailías, Teruel – La Iglesuela, Instituto de Estudios Turolenses – Centro de Estudios de La Iglesuela, 2010. ISBN 978-84-96053-54-0. Entre 1231 i 1259 el rei Jaume I va passar cinc vegades per la comarca de les “Bailías”. Foren itineraris tan rellevants com el que el va portar a prendre possessió de Morella i d’Ares del Maestrat entre meitat novembre i meitat desembre de 1231, i de Peníscola a darreries de setembre de 1233. A més, es ressenya un viatge sense documentar fins ara de Terol a Morella de 1249. També l’itinerari de Morella a Terol de 1259, ben testimoniat als registres de la Cancelleria Reial.  
­Paraules clau: Jaume I, itinerari reial, Morella, Peníscola, Cancelleria Reial

Després de diverses publicacions en forma d’article, per fi el 2010 aparegué el primer llibre dedicat al camí de Jaume I per les nostres comarques. De moment, recull detalladament només el seu pas per terres aragoneses de les Bailías, en concret entre Allepús i l’Anglesola, car ha estat iniciativa del CEIG amb l’IET. La major part del recorregut estava ja senyalitzat com a senders de petit recorregut, encara que d’altres trams encara no ho estan.
La presentació del llibre es va fer a la Sala de l’Anglesola el passat 29 de desembre de 2010, juntament amb una exposició de 28 fotografies il·lustratives del recorregut, en especial pel terme i vila de l’Anglesola. És un dels resultats de l’elaboració d’un exhaustiu estudi documentat sobre l’Anglesola i la seua ermita del Cid, mitjançant un conveni amb la Universitat de Barcelona.

En examinar els documents reials s’ha pogut comprovar el pas de Jaume I pel terme de l’Anglesola en quatre ocasions (dues en 1231, una en 1233 i una altra en 1249), a les quals cal afegir un altre recorregut proper i posterior (1259). Les fonts han estat tant literàries (la Crònica Reial) com diplomàtiques (documents reials entre 1231 i 1259), unides a l’estudi in situ amb identificació de la toponímia i camins antics arran de la pràctica del senderisme per la comarca.

Cal ressenyar la caminata duta a terme a darreries de juny de 2008, en què Jesús Bernat, Pau Fuster, Ferran Guardiola, Lluís Solsona, Josep Miquel Ribés, Toni Fibla, Vicent Pitarch, Bernat Lerma i el signant vam anar a peu des de Fortanet al Riu de les Truites, fent nit a l’alberg “La Parreta” de Vilafranca. El dia següent seguírem pels termes de Vilafranca i d’Ares del Maestrat cap a la Llècua, i per Salvassòria fins a la font de l’Avellà de Catí (fent el recorregut invers de la Romeria a Sant Pere de Castellfort), on ens van rebre els de l’Associació Cultural “Tossal de la Nevera”.

Abans, el 20 d’agost de 2006, en col·laboració amb Jordi Marín i l’Ajuntament d’Ares, vam fer en un matí la ruta circular de Jaume I pel terme d’Ares, eixint de la vila cap al Coll i baixant al Pla de la Canada. Allí vam girar pla avant cap als Hostals, i per la font d’Emborronat (En Bonanat) vam seguir fins als plans de la Pinella -rura de 1233-. Girant de nou -ruta de 1231-, vam creuar el barranc dels Prats i pujar al coll d’en Munter, i vam tornar a la vila pel camí dels Regatxols.

Amb aquestes bases s’ha elaborat la descripció de l’itinerari. Com s’ha dit, de moment, hi ha una bona part del mateix ja senyalitzada, sobretot el GR-8 entre Fortanet, l’Anglesola i Cantavella, el camí dels Pilones entre Allepús i Villarroya, i els recorreguts PR-TE 72 (l’Anglesola), PR-CV 117 (Mirambell – el Forcall), i part dels PR-TE 74 o PR-TE 85. Falta per senyalitzar el camí ramader entre Villarroya i Fortanet, de força extensió però coincident en bona part amb la carretera, que passa per damunt.

Segueix una descripció cronològica dels cinc itineraris reals, i a continuació una ressenya en ordre alfabètic de les localitats travessades pels camins reials. Acaba el llibre amb un capítol sobre la documentació reial referida a la comarca o emesa en aquesta (edició de l’original llatí amb traducció castellana al costat), i amb una breu bibliografia i relació de pàgines web al·lusives.

Per tal de fixar aquests recorreguts, era necessari posar la data correcta de l’episodi del lliurament de Peníscola a Jaume I. I arribem a la conclusió que s’ha de datar a darreries de setembre de 1233. És descrit pel rei (cap. 182-184), Zurita (llibre 3, cap. 17), Diago (llibre 7, cap. 10), Miret (1918: 106) i Soldevila (2007: 182-184, notes 1162, 1170 i 1195). Després d’haver deixat Borriana, estant el rei a Terol li arriba un missatger de Ximén d’Urrea amb una carta dels musulmans de Peníscola que se li volen rendir en persona. Ix a cavall cap allí, sense guia perquè a aquella muntanya solia caçar senglars.
Fa nit a Vilaroja, i d’allí pel riu de les Truites, la Canada d’Ares, el port de Prunelles, Salvassòria, Atemí (terme de Catí, o barri d’en Roig de Xert), el pla de Sant Mateu i la rambla de Cervera es presenta a Peníscola al vespre. Li porten menjar perquè passe la nit, i al matí pacten que es lliuraran a canvi de respectar les seues llibertats. Se’n va a Tortosa a portar queviures i els escrivans per a redactar el document.
La datació de l’episodi no és immediatament després de la presa de Borriana, sinó quan el rei -i Pere Cornell- recorren els seus dominis per a replegar reforços. Alguns ho daten massa aviat: Forcada (2006: 96), seguit per d’altres, el 3 d’agost, després del dia de la Mare de Déu dels Àngels. Això no pot ser, perquè el rei encara és a Tortosa l’1 d’agost amb Pere Cornell, i després a Barcelona el 8 i 9 d’agost, el 14 a Vilafranca del Penedès, i el 17 a Lleida (no hi ha temps material per a l’episodi de Peníscola).
Després, dos documents inèdits del 19 de setembre situen el rei a Calataiud amb Pere Cornell (que es separaran fins al 15 de novembre: dos mesos com diu la Crònica) i Pere Ferrandis. Molt probablement, des de Calataiud el rei anà a Terol i tingué lloc el lliurament de Peníscola. Coincideixen amb la data, però per altres motius, mossèn Betí (1923: 181 i 1972: 153), que diu que al mes de setembre, o fra Ramon de Maria (1933: 174) que parla del dia 22, després del dia de Sant Mateu, data que ha estat seguida per molts, segons recull Simó (1985: 50).
Tanmateix, s’hauria d’avançar uns poc dies després, perquè a Sant Miquel ja havia tornat a Borriana amb Pere Ferrandis (cap. 186-187), i hi romandria fins a Nadal (cap. 189), tot i que només apareix a documents entre el 27 d’octubre i 16 de novembre. Per tant, va ser el  mes d’octubre quan les forces reials van prendre Castelló de la Plana, Borriol, les Coves de Vinromà, l’Alcalatén i Vilafamés.
En conclusió, Jaume I recorre el camí entre Terol i Peníscola la darrera setmana de setembre de 1233 (en concret, entre el dia 19, en què es documenta a Calataiud, i el dia de Sant Miquel, en què ja havia arribat a Borriana).

Hem avançat molt en el coneixement d’aquest recorregut perquè, com l’havíem fet a peu, podem arribar a determinar amb relativa exactitud l’hora aproximada de pas del rei pels diversos llocs (encara que cal advertir que ell i els acompanyants anaven a cavall, a uns 8-9 km. per hora, i nosaltres a peu):
 

Havia fet nit a Vilaroja, com solia fer en travessar aquella comarca, i es va aixecar abans d’eixir el sol (entre el 21 i 24 de setembre és l’equinocci, o siga, que la nit és igual al dia, per tant a l’hora oficial les 8 del matí, i de sol les 6). A ell i als acompanyants se’ls devia fer de dia en arribar a Fortanet, en un parell d’hores més arribarien al Rallo (= Atorella) de Cantavella, i en dues més al Riu de les Truites.
 
Travessant el terme de l’actual Vilafranca, en dues hores més arribarien a la Canada d’Ares, on se’ls faria migdia, i en una hora més pujarien a Prunelles (la Llàcua), i després baixarien a la font de Salvassòria, on és ben probable que abeuraren els cavalls i menjaren. Una hora després eixien del terme de Catí per Atemí. D’allí, en quatre hores, quan ja s’amagava el sol, arribaven a Peníscola.
Per als de Catí és rellevant que des de les Covetes (terme de Morella) fins poc abans del mas de la Pinella (terme d’Ares) aquest camí de Jaume I coincideix amb el que fa la processó a l’ermita de Sant Pere de Castellfort, però en sentit contrari perquè el rei baixava cap a la costa.

Des de les Covetes, el rei va seguir avall pel terme actual de Catí i va travessar tot el nord de l’actual terme de Catí seguint la rambla de Salvassòria, pels masos de les Rambles, el mas de n’Adella o l’Hostal del Mestre, el mas d’Antolí, i pel mas d’Espadella entraria al terme de Xert en direcció al barri d’en Roig.

Publicat en resum a la revista El Tossal, de l’Associació Cultural “Tossal de la Nevera” de Catí.

Article de La Iglesuela

La elaboración del estudio documentado sobre La Iglesuela y su ermita del Cid mediante un convenio con la Universitat de Barcelona ha permitido comprobar el paso de Jaime I por su término en cuatro ocasiones (dos en 1231, una en 1233 y otra en 1249), a las que hay que añadir otro recorrido cercano y posterior (1259). Las fuentes han sido tanto literarias (la Crònica Real) como diplomáticas (documentos reales entre 1231 y 1259), unidas al estudio in situ con identificación de la toponimia y caminos antiguos a raíz de la práctica del senderismo por la comarca.

El resultado ha sido un libro de 48 páginas con un complemento gráfico de 28 fotografías y un mapa, que se expondrán además por separado. Lo edita el CEIG con la colaboración del Instituto de Estudios Turolenses (IET) y la Comarca del Maestrazgo (Teruel).

Nos basamos en la existencia secular del gran camino trashumante entre los pastos de la Sierra de Gúdar y las del Baix Maestrat, aún vigente, que parte de las Bailías por Fortanete, El Rallo y La Iglesuela, de donde sale por el puente de Sant Miquel de la Pobla. Este camino lo sigue Jaime I en 1233 (el año 1231 se desvía para ir a Morella y Ares, pero lo vuelve a tomar de regreso).

Complemento del mismo es el camino de los Pilones entre Allepuz y Villarroya, y su continuación hacia Fortanete (los pilones se encuentran de nuevo entre El Rallo y la Loma del Pinar, y en el límite de La Iglesuela con el término de Portell).

En ningún caso se menciona La Iglesuela como tal, sino que será más tarde, en 1261, cuando el rey ponga su topónimo en catalán, La Gleziola, en la versión romance de los Fori Valentiae. No lo hizo en 1231 o 1233 porque no estaba fundada, y en 1249, cuando ya lo estaba (después del otorgamiento de su carta de población de 1242 -no 1241-), por una confusión con Atorella, que es El Rallo (también casillas de Atorella, recordado en el cabezo de las Casillas, límite entre La Iglesuela, Cantavieja y Mosqueruela).

En palabras del rey, Atorella estaba despoblada cuando pasó en 1233, pero ya lo estaba cuando redactó sus memorias (después de 1250). La conclusión es evidente: había tenido que volver a pasar, lo que sólo pudo hacer en diciembre de 1249 al desplazarse de Teruel en Morella. Como no puede referirse a Fortanete ni a Cantavieja, que ya estaban poblados, ni a Mosqueruela (que no se pobló hasta 1265), se debe referir a La Iglesuela, que en siete años ya tendría un desarrollo suficiente como para llamar la atención del rey, aunque desconociera su nombre, o no lo recordara de momento.

Con estas bases elaboramos la descripción del itinerario. Contamos, por el momento, con una buena parte del mismo ya señalizada, sobre todo el GR-8 entre Fortanete, La Iglesuela y Cantavieja, dicho camino de los Pilones entre Allepuz y Villarroya, y los recorridos PR-TE 72 (La Iglesuela), PR-CV 117 (Mirambel – el Forcall), y parte de los PR-TE 74 o PR-TE 85. Falta por señalizar la vía pecuaria entre Villarroya y Fortanete, de buena extensión pero coincidente en buena parte con la carretera, que pasa por encima (además hay otro camino de herradura más al N).

Seguimos con una descripción cronológica de los cinco itinerarios reales, y a continuación una reseña en orden alfabético de las localidades atravesadas por los caminos reales. Acabaremos con un capítulo sobre la documentación real referida a la comarca o emitida en esta (edición del original latín con traducción castellana al lado), y con una breve bibliografía y relación de páginas web alusivas.

Publicat a la revista Los Nublos de La Iglesuela.
Referències bibliogràfiques
– Pere-Enric BARREDA (2008), “Els camins de Jaume I per les comarques castellonenques”, Ribalta 14, 19-27.
= (2010), “Noves dades sobre Jaume I i Pêníscola”, Boletín del Centro de Estudios del Maestrazgo 82, 38-45.
– Manuel BETÍ BONFILL (1923), “El castillo de Peñíscola y sus sufragáneos”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC) 4, 180-188. Reeditat a Morella y el Maestrazgo en la Edad Media, Castelló de la Plana, SCC, 1972, 149-159.
– Francisco DIAGO (1613), Anales del reyno de Valencia, València, P. P. Mey.
– Vicent FORCADA (1992), “El itinerario real en la conquista del castell de Peníscola”, BSCC 68, 93-130.
= (2006), «Peñíscola, la muralla de Poniente», BSCC 82, 93-114.
– Ramon de MARIA (= Pasqual Amorós) (1933), «Xivert y Oropesa», BSCC 14, 174-180.
– Joaquim MIRET I SANS (1918), Itinerari de Jaume I el Conqueridor, Barcelona, IEC (hi ha facsímil de 2004 a càrrec de Maria Teresa Ferrer i Mallol).
– José Ramón SANCHIS ALFONSO (2008), “El Camino de los Pilones: una antigua vía de comunicación con carácter propio por tierras turolenses”, Baylías 5, 69-106.
– Joan B. SIMÓ CASTILLO (1985), «La reconquista cristiana del bastión de Peñíscola», BCEM 12, 35-50.
– Ferran SOLDEVILA ed. (2007), Les quatre grans Cròniques. I. Llibre dels feits del rei En Jaume, Barcelona, IEC (reedició a càrrec de Jordi Bruguera i Maria Teresa Ferrer i Mallol).
– Jerónimo ZURITA (1967-1985), Anales de la Corona de Aragón, ed. Ángel Canellas, Zaragoza, Diputación, 9 vols.
Abstract: Between 1231 and 1249 King James I passed five times times the area of the “Bailías.” Routes were as relevant as what led to take possession of Ares and Morella in 1231, and Peniscola in 1233. In addition, we review a journey so far undocumented from Teruel to Morella in 1249. Also the route from Morella to Teruel in 1259, well attested in the Royal Chancery’s records.
Keywords: James I, Royal route, Morella, Peniscola, Royal Chancery

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!