Pere-Enric Barreda

A Benassal s’havien dedicar a fer genealogies molt senzilles, com explico en un altre post, tres capellans: mossèn Jaume Bertran cap a 1690, mossèn Vicent Bertran cap a 1770 i mossèn Salvador Roig -de la nostra família- cap a 1850. Després només se’n van dedicar Josep Maria Machí, amb un interessant llibre manuscrit sobre els seus avantpassats que li vaig indexar (en parlarem), i Sofia Salvador, que va escriure sobre els Monferrer de Foies. Per ahí en circulen còpies d’aprofitats que no esmenten els autèntics autors.

Ara es dedica el que signa, amb la metodologia apresa durant vint anys al (abans) Departament de Paleografia i Diplomàtica, de Josefina i Maria Dolors Mateu, jubilades, i de Gerard Marí, que continua. N’havíem començat ja en el canvi de rectors de mossèn Aureli a mossèn Roc, en catalogar l’arxiu i biblioteca parroquial, i ara treballarem així: a) prenem el tronc familiar dels escrits de mossèn Roig; b) comprovem que coincideixca amb els llibres parroquials o, des de 1870-71, amb la llista civil; c) afegim notícies i les signatures de documents històrics (escrits); d) recollim informacions de memòria (orals: s’han de gravar o escriure); i e) reunim fotografies per a identificar les persones que hi apareixen i datar-les (gràfics).

Aquí en tenim un primer resultat: hi ha algun Roig anterior, des del XIV (1330 *Llorenç -potser Bernat-, 1334 Bernat amb na Ramona, Ramon amb Antona, 1337 Miquel, 1359-60 Guillem, 1367 Miquel de Pere, Pere, 1375 Pere, 1380 Bertomeu, 1383 Pere difunt, Esteve i Bertomeu, 1386 Pere, 1388-90 mossèn Pere (de Miquel), 1390 Miquel de Miquel (o de Pere), etc.), però els que tenim relació familiar seguida som els següents. Sempre faré servir el sistema històric previ a la llista civil de dos cognoms i noms castellanitzats, perquè els valencians només en tenim un, de cognom.

Per començar, cal citar un interessant document en LLATÍ, de 29 de setembre de 1585, d’en Gracià Salvador, notari per autoritat reial, que ens informa d’una hipoteca dels germans Pere Roig, casat amb Elisabet Calduc, i Elisabet Roig, vídua de Pere Bonet, que tenien el mas dels Roigs a mitges. I no era la Torreta, com sempre havia dit mossèn Salvador. Per les confrontacions, al camí de Montlleó, era la Mireta (nom que no es documenta fins a 1724). També es nomenen les cases de tots dos al poble, ell al carrer que ara diem de Sant Roc (llavors tenia un altre nom), i ella al de la Font (es diu igual).

Per l’escriptura sabem que n’eren propietaris útils, és a dir, que cada any havien de pagar un tribut (el cens hipotecari, que encara perdura en l’expressió “quin cens m’hai tret de damunt”, “quin cens estàs fet”) al senyor directe. I aquest era el cavaller de Catí en Joan Carles Sanç, que amb un escrit signat per ell els havia autoritzat la hipoteca l’anterior 3 de setembre. No cal ser molt perspicaç par a comprendre que la situació amb els Sanç al XVI (i qui sap des de quan), seria la mateixa que després amb els Vallterra fins al segle XX: un cens o pagament anyal en cafissos de blat, encara que a les escriptures “de lloguer” es posara una quantitat “en diners”. De fet, l’expressió de “portar-li la renda a l’amo” significava transportar els sacs de blat des del graner del mas al del Tancat.

El mas dels Roigs, o la Mireta, el 1585 limitava així: la part de Pere, amb el camí de Montlleó (ara de Vistabella, petit recorregut), amb un antuixà de consell (comú de la vila), amb el barranc de la Vila (el del Poble, que baixe de la Font d’en Segures, no el de Foies), fins al Toll Negre, i amb terra de Llorenç Roig (segurament la Torreta, potser per això s’equivoca mossèn Salvador); i la part d’Elisabet, amb el riu dels Àlbers (ara Albres), amb el riu de la Vila, amb el camí de Montlleó, amb el mas de Jeroni Fabregat (= la Boneta), i amb terres dels hereus de Pere Moliner dels Àlbers (del Riu dels Albres).

La genealogia és la següent:
 

1 Antoni Roig del Mas dels Roigs, la Mireta, només consta com a pare del següent. No es sap el nom de la dona. 

2 Antoni Roig (mort entre 1554 i 1557), casat amb Elisabet (bategen fills entre 1539-1554). Aquesta Elisabet, vídua, va casar en segones amb Joan Forés. El primer llibre de batejos comença l’abril de 1536.

3 Pere Roig, amb Elisabet Calduc de Pere (bategen entre 1564 i 1571). Té una germana, Elisabet Roig, que el 1585 era vídua de Pere Bonet

4 Antoni Roig (batejat 1571), casat amb Úrsula Moliner de Pere el 1595 (bategen entre 1596-1615)

5 Pere Roig (batejat 1596), casat amb Catarina-Vicenta Fabregat de Pere el 1624 (bategen entre 1625-50)

6 Pere(-Antoni) Roig (batejat 1625), casat amb Marcel·la Molés de Joan dels Clapers -Pou Nou- el 1646 (bategen entre 1646-53). Falta el llibre de batejos entre 1654 i 1765.

7 Joan(-Josep-Andreu) Roig (batejat 1646), casat amb Maria Marín de Felip de Benafigos el 1673.

8 Jaume(-Josep) Roig (falta el bateig), casat amb Tomassa Miralles de Jaume el manyà el 1702.

9 Jaume Roig (falta el bateig), casat amb Miquela Santmartí de Carles el 1746.

10 Josep Roig (falta el bateig), casat en segones amb Bràulia Barreda de Carles el 1785.

11 Francesc Roig (1807-), casat amb Antònia Cruz de Vilafranca el 1828. Falten les defuncions entre 1851 i 1870.

12 Ferran Roig (1829+1906), de la Mireta, casat amb Antònia Colomer de Tírig (falta el casament, bategen des de 1855).

13 (Joan-)Antoni Roig (1872+1949), casat amb Petronil·la Monferrer el 1894. Van tindre sis fills casats:

(a completar)

* * *

El 12, l’auelo Fernando de la meua àvia, a la Mireta era llogater de don Ramon Vallterra, i mon tio Eliseo Vives recorda anècdotes d’ell. La millor és que, quan l’any 1906 els de l’Electra de Vilafranca havien de posar els palos de la llum de la línia que, procedent del Port, unia els dos pobles, li van explicar per a què valien, i restà sorprés i pensatiu. En arribar a casa ho va dir, exclamant-se davant de m’auela Encarnacion: “Això de fer passar la llum per eixos fildarams tan primets ho he de vore! Ho he de vore!” Però no ho va poder vore per poc, perquè va morir el mateix any 1906, poc abans de la connexió.

El 13, el auelo Antonio i l’auela Petronil·la, persones de molt bon caràcter. Quan l’avi Antoni anà a pagar-li la renda de la Mireta, per l’any 1920, don Ramon l’abraçà i li digué “no sé qué será de la finca ni de vosotros“. En morir ell, els hereus van vendre el mas, i ja van acudir al poble, i vivien al Torrentill a la casa enfront de Loreto, la de la Font (on després van viure el tio Fernando i el seu fill el tio Àngel). Mon pare, que des del 1938 venia del Manyà tots els dies a escola, dinava en ells, fins que va morir Petronil·la el 1944. I sense fer-li cap fotografia, només n’hi ha d’Antoni!
 

En morir ell, es va fer l’escriptura de divisió d’herència el 21 de novembre de 1949, davant Alfred Montés, notari d’Albocàsser. A la meua àvia li va tocar de la part de Foies de sa mare (i el seu avi, Enric Monferrer, un dels catorze cosins germans, fills dels germans Ambòs i Josep que es van partir el mas per primera vegada el 1844). En concret, 7 jornals entre conreu i erm al Carrascal (finca 1945) i un pis i pati de casa vora Ferran Monferrer (finca 1946).

La 14, la meua auela Encarnacion, recordava dels 15 anys el bou de la Torre Picó, que portava esquella: havia llaurat poc abans, i el va entrar al Pati d’en palanques una xica a cavall d’una burra, i el bou la seguia mansament. La xiqueta mirava els bous amb ella des d’un balconet de casa Ametla. Va trencar els bancs i va ferir molta gent. El va matar Salao. La xica se va esperar a arreplegar l’esquella. Serà millor explicat per mon tio Eliseo. Hi ha una fotografia.

En casar-se, es van instal·lar a la casa vella del Manyà, la que ara és meua, on encara vivien l’auelo Vicent i l’auela Rosa, els tios German (que aviat es casaria amb Vicenta Tena de la Verola de Fabregat i se n’anaria a viure allí), Agustí i Ramon, i (al cuarto les xiques) les ties Rosa-Emília i Dolores. Les dues germanes grans ja s’havien casat amb dos germans Badal de la Verola de Grau, els “gats” (Josepa amb Francesc i Elena amb Eliseu, més tard es casaria Rosa-Emília amb Josep).

Mentre, va vindre la primera desgràcia, perquè el 14 de setembre de 1918 es va morir l’auela Rosa, ama del Manyà, i el 1921 el sabut de la Torreta (Agustí Fabregat) en va fer la repartició entre els vuit germans (a 5.400 pèles/plata cada un) i el vidu (23.100 pèles/plata), que no es portaria al notari fins a 1947. Mon tio Plàcido encara va nàixer a la casa vella el 1920, però ja van mamprendre les obres de la casa nova, i la teulaven quan ja caminava, pel 1921.

La segona desgràcia seria vore com un cunyat, el tio Agustí, que festejava amb la seua germana, la tia Benita Roig, i li va dedicar uns elementals versets, era mobilitzat cap a la guerra d’Àfrica. I no tornaria. L’auelo Vicent va marxar en el carret a Vila-real, a preguntar a uns que va saber que estaven amb ell, i només li van aclarir que l’havien vist, que ells havien pogut fugir però que al tio Agustí li va fer temor i es va quedar atràs. Al jutjat li van fer expedient i una partida de defunció el 1924, però el cos es va quedar desaparegut a Ait Xamara (Axdir), al Marroc.

La tercera, en passar el front el 29 de maig de 1938 una avançada dels sublevats de la 55 Divisió (Adrados), des d’una posició damunt del barranc de la Gallega, tirotejava els civils refugiats a la Cova Roja i feri al garró a Emília Fabregat (que moriria de resultes de la gangrena provocada en evaquar-la cap a Saragossa). I l’auelo Vicent (“jo ja sóc vell i no tinc res a perdre”) eixia amb un llançol a la mà esquerra arriscant la vida per tal d’aturar les ràfegues…
 

I la quarta, vore com un altre cunyat, el tio Enrique Sancho, casat amb la tia Dolores, i amb dos xiquets (el tio José i el tio Abelardo) era mobilitzat i se n’anava al front. I no va tornar mai més. La tia es va refer, es va tornar a casar amb David Monterde (vidu de dita Emília), i van marxar al poble, on ja va nàixer la tia Lola. Pobre auelo Vicent, només va durar tres anys més, amb la companyia del fill i nora i dels tres néts, que vivien a la casa nova.

Però ell, com el tio Ramon també havia marxat al poble, era sol a l’altra, aquell enorme casot de 300 metres quadrats, on havien arribat a viure 15 persones en temps de feina… Només va quedar temps de fotografiar-lo un dia hivernal però recerós, una fotografia única que -en còpia- presideix la seua alcova a la casa vella… i el dur hivern de 1942 se’n va anar, la vespra dels Reixos… mon pare recorda el taüt carregat a un matxo i cap al poble… i la casa es va quedar buida, car només anaven a la cuina a fer la matança i el formatge…
 

I la cinquena, vore com la cunyada, la tia Elena, que havia perdut a la guerra el seu home, el tio Eliseo Badal, assassinat a Vallanca el 21 de juliol del 1938, es traïa la vida l’any 1953…

A l’auela Encarnacion la recordo perfectament, ja tenia catorze anys quan es va morir, sis després que l’avi. Al llibre del Grup hi ha vàries coses, però van traure la part d’amistat amb sa tia Sofia Monferrer i Carles Salvador, que es van casar el mateix any 1918, i van tindre els primers fills quasi els mateixos anys: mon tio Plàcido era del 1920 i Carlets del 1919, i ma tia Elvira i Sofieta del 1925 les dos. Sobretot recordo que Carles els havia donat un anuari de Castelló de la dècada dels 20 on hi havia la fotografia del metge Josep-Enric Monferrer, i me l’ensenyava i deia: “mon tio el metge, és igualet, igualet”. Com va morir jove, als 49 anys, el recordava molt.
 

També recordo molt el funeral que li va fer mossèn Aureli aquell 22 de juliol de 1978, dia de la Magdalena. Com el meu auelo Francisco es va morir en vespra del Corpus el 1972, i era oncle seu (cosin germà de sa mare, perquè l’auela Rosa Tena de la Verola, ama del Manyà, era germana de la tia Josepa, àvia de mossèn Aureli), i no li va poder dir gran missa, aquell dia li va cantar a la meua àvia tota la missa de difunts sencereta en llatí, i el impressionant Dies ille, dies irae encara em ressona. Llàstima d’una gravadora (de càmeres de video encara n’hi havia molt poques)! Ni una càmara tampoc!
 

Havien fet testament per separat davant Josep Arroyo d’Albocàsser el 29 d’abril del 1942, amb usdefruit vitalici entre ells mentre es mantingueren vidus, sense aval ni inventari, i amb el terç de lliure disposició, i herència als tres fills Plàcid, Elvira i Enric a parts iguals. I en casar-se mon pare, van fer l’escriptura de donació el 26 de gener del 1964 davant Antonio Latour, notari d’Albocàsser. Una anècdota és que al sorteig, anys abans, la part de mon pare, amb les dos cases i finca gran del Manyà li havia tocat al germà major, Plàcid, però com ja era casat i vivia al poble, i mon pare encara era fadrí, li la va canviar. Després, ja havia naixcut el que signa, van deixar el Manyà i van vindre al poble.

* * *

Una altra rama familiar és la del cronista (11) mossèn Salvador Roig (1794+1865), fill d’Antoni casat amb Francesca Moliner, i nét d’Antoni Roig casat amb Maria Navàs. Ella era filla de Pere-Joan Navàs, el que va donar nom a la Torre Navàs, on vivien. El seu germà (11) Antoni Roig (1797+1847), casat en segones amb Bernarda Vives el 1821, van tindre a (12) Bernat Roig (1831), geòmetra i secretari municipal, casat amb Joaquima Guijarro Estevan de l’Anglesola el 1857. Una germana, (12) Francesca (1819), casada amb Gaietà Machí de Benifaió, d’ells descenen tots els Machí de Benassal (com el Dr. Josep Machí, que arribà a canonge de la Seu de Lleida, i Josep-Maria Machí el genealogista). Una altra, Ramona (1834), casada amb Elies Fandos són els pares de l’auelo Toni Fandos de les loes de Carnestoltes (nomenat per Carles Salvador a Les festes de Benassal). La línia s’acaba amb una filla de Bernat, (13) Maria-Natàlia Roig (1858), casada amb Llorenç Navarro Borràs de Tortosa el 1878.

Per un altre costat tenim la rama dels sis dolçainers Roig – Colom – Bellmunt:

11 Silvestre Roig (natural de Vilafranca), dolçainer, amb Maria Lecha, casats el 1819. Assassinat pels sipaios pesseteros al servei del general Villalonga l’any 1844.

12 Manuel Roig, dolçainer, amb Lluïsa Molés, casats el 1839.

13 Lluïsa Roig amb Francesc Colom, dolçainer, casats el 1867.

14 Ladislau Colom, dolçainer, amb Innocència Bellés, casats el 1900. I Guillermo Colom, dolçainer i tabaler.

15 Ester Colom amb Tomàs Gil, casats el 1929.

16 Paco Gil amb Carme Ortí, casats el 1958.

17 Isabel Gil amb Josep-Francesc Bellmunt d’Albocàsser, casats el 1984.

18 Francesc Bellmunt, dolçainer, i el germà Pau, tabaler, com a l’actuació per l’homenatge fet el 30 de juliol de 2005 a Ladislao amb motiu del cinquantenari de la seua mort. Ara també Albert, tabaler.

A més, per unes altres rames hi ha:

10 Antoni Roig, cupido, amb Vicenta Forés, casats el 1784. Diu mossèn Salvador que va ésser el primer alcalde constitucional l’any 1812.
 

14 Enric Roig Prats (1913-1937), mobilitzat el 1936 i mort en acció de guerra a la serra de Guadarrama quan anava a posar la bandera tricolor a un cim. El Consell Municipal de Benassal li va dedicar el carrer del Carme (ara extrem del Torrentill), però el 1938 els ocupants li’l van llevar.

Tot això ho anirem completant a mesura que arriben noves dades i fotografies!