Pere-Enric Barreda

Coses del Maestrat, de Barcelona, de Roma,... de tot

8 de desembre de 2013
General
0 comentaris

“Escriure per al calaix II”: nova datació del teatre i prosa de Carles Salvador (2011)

Segona part de la comunicació presentada al III Congrés de Cultura i Territori a les comarques de la Diòcesi de Tortosa, celebrat a Vinaròs del 23 a 25 de novembre de 2011, les actes del qual es van presentar a Beseit el 30 de novembre de 2013. Dedicada en memòria de Ricard Blasco, editor de la Poesia de Salvador, amb qui vam mantenir una llarga conversació a València amb motiu del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1986, i que ens confessà la gran admiració que sentia pel mestre, que li prologà amb un “Senyal” la seua Elegia a un mort, quan tot just comptava setze anys (i que també, com ell, va veure relegada al calaix una obra seua, en concret més de la meitat de l’edició completa de la seua Poesia). 

Aquesta segona part abraça el teatre, narració, assaig, articles de premsa, gramàtica i correspondència, demés de les conclusions i bibliografia completa.

Teatre

El 1925 escriu la comèdia La mala gent, i segurament el passatemps 2 homes, 3 dones i 4 xiquets, i la comèdia Un personatge en protesta de l’autor (segons carta de Jaume Rull de 1944), ara perdudes.

El 1939 ja tenia acabat el sainet en tres temps La rateta del cervell, que després en mecanografiar-se passa a ésser la farsa El cuquet del cervell (AMCS 16-7). El seu contingut és propi de temps de llibertat, totalment fora dels de repressió que van seguir el final de la guerra.

Narració

El 1915 escriu Les memòries del frare Godofred, que no es publica fins a 1920.

El 1926 publica la contalla La falla de les monges, basada en una llegenda.

El 1929 publica la narració L’esperit pel cel divaga.

El maig de 1934, amb motiu de la comunió de la filla Sofia, li regala l’aplec de vint-i-dos Contes per a Sofieta (unió de Les meues contalles (dotze), “La modelo roja” i “Batistet” de 1922, els (sis) Contes nous de Taula de Lletres Valencianes (1927-1929), i “El príncep que volia casar-se” i “L’ingeni de Pere Marsal”, no datats i inèdits llavors (publicats per Simbor el 2008) (AMCS 17-7).

El 1952 a Tirant lo Blanc cal afegir que es tracta d’un guió orquestral per a Joaquim Rodrigo, que finalment no va composar l’obra (AMCS 17-2).

No podem datar precisament el conte El mestre (AMCS 17-4, editat el 2008), avantguardista i d’abans de la guerra segons Simbor (2008: 9), ni les novel·letes El llapis roig (AMCS 17-3) i la inacabada El senyor Milà, professor de francés (AMCS 17-5), de postguerra segons Simbor (2008: 9).

Assaig

Entre el 22 i 29 d’agost de 1923 participa a Barcelona a l’Escola d’Estiu de Barcelona, i el darrer dia llegeix la conferència La literatura a l’escola, sobre biblioteques escolars. No es conserva a l’AMCS.

El mes de setembre de 1923 tenia per publicar l’obra Concepte del separatisme, que havia estat premiada. No es conserva a l’AMCS.

El maig de 1924 acaba l’Elogi del xiprer, composat en el temps lliure que es va trobar arran de l’inici de la dictadura. El manuscrit fou lliurat a Batista i Roca, a qui havia conegut a l’Escola d’Estiu de 1923.

El juliol de 1933 publica sense signar, en castellà, l’opuscle publicitari Fuente en Segures. Benasal, reeditat el 1936 i 1999. Té una ressenya a Valencia Atracción 85, IX-1933 (AMCS 30-8-2).

El 1934 escriu l’Estudi crítico-literari de Tirant lo Blanc, en col·laboració amb el fill, segurament com a treball de batxillerat (AMCS 18-9).

El 1937 escriu el “Pròleg” a El llac tremolós, llibre de poesies inèdit de Josep Gonzàlez Mir (AMCS 20-2-1 i 30-2-8). Val a dir que de pròlegs i presentacions d’obres o autors se’n conserven cap a una vintena, i si hi afegim les ressenyes a obres literàries passarien de cent trenta, fet que permet considerar-lo també un actiu crític literari.

L’agost de 1947 acaba Les festes de Benassal, autoritzat pel la censura el 1951 (AMCS 18-8), publicat el setembre de 1952 i reeditat el 1987 i 2010. L’antecedent és un article a Valencia Atracción de maig de 1945 sobre sant Cristòfol (Barreda 2010: 150-151).

L’estiu de 1944 escriu a Benassal la conferència Llorente i els infants, llegida el 1948 i inèdita fins ara (López-Pampló 2012: 172-207).

No hem podut datar precisament la conferència La gramàtica no ha de matar la llengua, evidentment de postguerra (AMCS 22-12).

Articles de premsa

Arran del treball de Simbor (2000) hi ha encetada una bona via de treball, però encara resta molt a fer perquè bona part dels articles de Salvador, conservats en forma de retalls de la publicació original, no sempre estan referenciats amb la publicació i data, fet que fa molt difícil classificar-los. També n’hi ha que no hi figuren, i n’aparèixen en tota la premsa on ell publica si se’n fa una recerca acurada.

Per exemple, Simbor recull (1983: 16-17) que el setembre de 1920, en dos articles, critica la despersonalització de les ciutats respecte del poble, que comprova amb els estiuejants de la Font d’en Segures. A ells cal afegir el no-referenciat “La ciutat que estiueja”, amb pseudònim Isop l’Ebron (AMCS 14-2-28).

L’octubre de 1930 apareix el llibre La poesia valenciana en 1930, una antologia de 12 poetes, que pren el relleu de les anteriors tres edicions de la Taula de poesia. Simultàniament Salvador publica a Libertad, diari de Castelló, un aplec de 12 articles sobre els participants, que a l’AMCS (?) es conserva de forma incompleta.

De 1930 o 1931 deu ésser la ressenya inèdita a Com es fa un testament, de F. Maspons Anglasell (AMCS 13-1-1), que havia de formar part de la sèrie “Carnet bibliográfico” publicada al Diario de la Mañana de Castelló de la Plana.

Després d’octubre de 1954 recopila una Antologia de judicis amb una setantena de ressenyes i comentaris referits a ell o a la seua obra des de 1923, amb un afegit el juny de 1955 (AMCS 29-1).

De 1955 sembla ser l’article inèdit “Don Joaquín Llorens y el río Turia”, evidentment destinat a Valencia Atracción (AMCS 13-1-2).

Gramàtica

El 1911 devia preparar el llibret Primeras Letras. Método de lectura y escritura com a treball de la carrera docent (AMCS 27-4).

[El 1922 planifica la “Biblioteca Infant” de les Publicacions de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana amb les Lliçons de llenguatge en tres quaderns (AMCS 27-1-1). No es van editar, però Salvador les tenia ben presents quan, en carta a Enric Navarro Borràs el 14 de juliol de 1932, es volia tornar a posar en funcionament el “Foment” de l’ensenyament valencià: “Una vegada fundada l’associació, oferiré al Consell Directiu i a la Comissió Pedagògica uns Quaderns de Llenguatge que tinc redactats de fa temps. Esmenats, si cal, i aprovats, se faria el tiratge per compte de l’entitat si tingués cabals, o per compte meu, tot passant l’administració i beneficis al ‘Foment’. Són tres llibres de lliçons de llenguatge metodisades que podrien tindre acceptació en escoles i entre particulars.” (El Camí 22, 30-VII-1932, 3)]

El 1928 documenta Simbor (1983: 36-37) que continua el Vocabulari o Diccionari castellà-valencià, i podem afegir que era començat de feia temps per iniciativa de Thous Orts, que el qualificava de “l’obra lingüística més interessant que es puga fer dins la present Renaixença”. Quedà inacabat, o s’ha perdut parcialment, car a l’AMCS (25-1) falten les pàgines corresponents a algunes lletres.

El desembre de 1937 comença el Petit vocabulari de Benassal (Maestrat) (AMCS 24-1), enviat el 1938 a Joan Coromines, segons un exhaustiu comentari de Buj (2009).

El juliol de 1951 diu que es troba en curs de publicació La flexió verbal literària en valencià, amb aportacions de Josep Giner (AMCS 27-2, 28-10-2), però quedaria inèdit. Posterior a aquesta data ha d’ésser el breu Resum d’ortografia valenciana (AMCS 27-3).

A la seua mort van quedar inèdits articles gramaticals per a Jornada, diari de València, que Sofia va traduir i publicar el març de 1957 al discutit recull Parleu Bé!, junt a d’altres editats a Timó, Acció i Las Provincias (AMCS 27-5 i 8).

Correspondència

Dissortadament, en entrar els sublevats a València, Carles va cremar tota la que tenia (Simbor 1983: 68). Cal advertir que és un dels camps en què més descobertes es poden fer encara, ja que no guardava còpies del que enviava, i per tant les cartes de Salvador que encara es conserven són a mans dels destinataris o dels successors. Dos exemples d’aquestes recuperacions:

Simbor el 1983 va tenir accés a la correspondència de Salvador a Adolf Pizcueta, extractada a partir de març de 1924, amb un total de 14 cartes fins al juny de 1934. Bé, en una d’eixes cartes, de 13 d’octubre de 1932, sabem de primera mà la terminació del Vocabulari Ortogràfic Valencià (1983: 50-51).

Per a la reedició de Les festes de Benassal (2010: 166-184), gràcies a Jordi Casacuberta, vam poder consultar la correspondència enviada per Salvador al seu oncle Josep-Maria. Unida a la rebuda d’ell per Salvador, conservada a l’AMCS de Benassal, formen un aplec d’una norantena de cartes, que aporten dades importantíssimes.

 Conclusió

 A partir del que diu Simbor (1983: 62-63) i de les dades de la cronologia (Barreda 2009: 133-135) es demostra que entre els anys 1939 i 1940 es produeix un gran tall en la producció escrita de Salvador: l’anterior haurà de romandre “al calaix” per la força de les circumstàncies adverses, i només a poc a poc recuperarà l’activitat literària, si bé amb continguts sensiblement diferents. En poesia això es fa evident a partir de 1941, quan reprén la seua tasca amb la tornada a la tradició llorentina. Sobre aquest canvi cal parar especial atenció a l’esmentat “El Benassal antic” de Cant i Encant de Benassal: escrit el juliol de 1941, recull fidelment el fort impacte que li causà retrobar-se amb el seu poble, destrossat entre els iconoclastes de 1936 i els bombardeigs de 1938, i la seua pròpia casa d’estiueig saquejada, amb la rica biblioteca que hi tenia totalment destruïda.

Els intents de Salvador per donar eixida a aquella abundosa producció foren continuats, bé tractant amb editors, bé presentant-se a premis i convocatòries, no sempre amb bons resultats: alguns llibres es publicaren, de vegades molts anys després d’haver estat composats, altres quasi arribaren a la impremta però s’aturaren (Veles i gavines, El cor en la mà,…). Tanmateix, una bona part seguí inèdita anys i anys, fins i tot després de la seua mort. Alguns s’han anat publicant els darrers anys (com podem veure en les referències següents), però, de fet, encara en resten molts “al calaix”.

  

Referències bibliogràfiques

Barreda, Pere-Enric (2009), Carles Salvador, una vida en imatges, Benassal, FCS (a les pp. 153-158, bibliografia fins a 2009). Nova edició de 2012.

Buj, Àngela (2009), Notes lexicogràfiques sobre el Petit vocabulari de Benassal de Carles Salvador i Gimeno, Benassal, FCS.

López-Pampló, Gonçal (2012) “La conferència «Llorente i els infants» de Carles Salvador (1948). Estudi i transcripció”, a Rafael Roca ed., Teodor Llorente, cent anys després, Alacant, IEFV, 153-207.

Salvador, Carles (1981), Poesia, ed. Ricard Blasco, València, I. Alfons el Magnànim.

= (2000), Papers de premsa, ed. Vicent Simbor, València, I. Alfons el Magnànim.

= (2005), A l’ombra del Penyagolosa, ed. Vicent Pitarch, Castelló, Centre Excursionista de Castelló – FCS.

= (2008), Narrativa, ed. Vicent Simbor, València, Denes.

= (2010), Les festes de Benassal, ed. com. Pere-Enric Barreda, Benassal, FCS.

Simbor, Vicent (1983), Carles Salvador i Gimeno, una obra decisiva, València, Diputació.

Referència: Pere-Enric Barreda (2013), “Escriure per al calaix: nova datació d’obres de Carles Salvador”, III Congrés de Cultura i Territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa (Vinaròs, 23 a 25 de novembre de 2011), Benicarló, Onada Edicions, 83-93.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!