Pere-Enric Barreda

Coses del Maestrat, de Barcelona, de Roma,... de tot

30 de novembre de 2013
General
0 comentaris

“Escriure per al calaix” I: nova datació de la poesia de Carles Salvador (2011)

Primera part de la comunicació presentada al III Congrés de Cultura i Territori a les comarques de la Diòcesi de Tortosa, celebrat a Vinaròs del 23 a 25 de novembre de 2011, les actes del qual es presenten avui, 30 de novembre de 2013, a Beseit. Dedicada en memòria de Ricard Blasco, editor de la Poesia de Salvador, amb qui vam mantenir una llarga conversació a València amb motiu del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1986, i que ens confessà la gran admiració que sentia pel mestre, que li prologà amb un “Senyal” la seua Elegia a un mort, quan tot just comptava setze anys (i que també, com ell, va veure relegada al calaix una obra seua, en concret més de la meitat de l’edició completa de la seua Poesia). – Fotografia de Salvador del voltant de 1920, publicada a Valencia Atracción. – Amb esta entrada celebrem les 5.000 visites al bloc. Gràcies als lectors!

L’examen del llegat conservat a l’Aula-Museu Carles Salvador de Benassal (AMCS) i una recerca de fons impresos i manuscrits que no s’hi troben, han permés precisar molt millor la datació d’una sèrie d’obres que tradicionalment s’havien associat amb l´any d’impressió, malgrat una sèrie d’indicis interns que apuntaven cap a una data de redacció anterior.

El mateix Salvador fa al·lusió a aquesta diferència entre la composició i l’edició amb l’expressió d’escriure per “al calaix”. Així ho trobem en carta a Josep Maria de Casacuberta de 21 d’octubre de 1950, referint-se al poemari El fang i l’esperit, de 1938, i a l’assaig Les festes de Benassal, de 1947. La frase concreta és “Aniran els dos originals a fer companyia als altres que dormen al calaix”, i troba paral·lel en la reposta de Casacuberta de 2 de desembre, que el contradiu: “crec que per a les nostres lletres serà millor de publicar aquests llibres, que tant van agradar-me, que no de tenir-los desats en un calaix.”

Doncs bé, dissortadament el calaix, és a dir, el fet de romandre inèdita, ha estat el destí de bona part de l’obra de Salvador fins avui mateix. Com no va posar any a algunes d’aquestes obres, es complica moltíssim la seua datació precisa. Però és un fet que no és exclusiu de les inèdites: fins i tot en el cas de les obres impreses en trobem algunes que van romandre molt de temps al calaix, i per tant la data de composició és ben anterior. És una constant al llarg de la seva vida.

Per això en la seua biografia vam fer una datació aproximada de moltes d’aquestes obres, tal com apareix en la cronologia final (Barreda 2012: 117-142), que ara oferim classificada per gèneres i ratifiquem amb més arguments encara. Amb les sigles indiquem l’Aula-Museu Carles Salvador, el primer número indica la caixa, i el segon la carpeta interior.

 Poesia:

 A La vida nova (assaig de 1920), afirma que des de 1908 havia composat 14 poemes, fet que pot ésser verídic, però en tot cas les versions que hi tenim han d’ésser com a mínim de 1917. Segons ell, de data indeterminada serien “Plora!” i “Vostres braços”, de 1908 “Clam a les races de la Ibèria” i “Llau”, de 1913 “Díptic”, de 1915 “La Pàtria perilla”, “Maledicció” i “Forasters no mai”, però queda clar que la versió inclosa ha d’ésser de 1917 o posterior.

Així, de 1917 serien “Prec”, “Als meus deixebles” (publicats el mateix any) i “Joventuts”; de 1918 un altre “Prec” (dedicat a Jaume I i publicat el 1919). Finalment, de 1919 serien “Cant a la Pàtria”, de la qual només es conserva la darrera estrofa, i d’octubre l’“Himne lloant la falç”, amb comentari (després, amb títol “Himne dels segadors”, fou dedicat a Tomàs i Martí i publicat el juny de 1920 amb el pseudònim Joan del Fusell, i de nou el 1923 a Plàstic) (AMCS 17-9).

El juny de 1924 Alard Prats anuncia amb un tast, el “II Nocturn”, la propera aparició de Celistia, el seu segon llibre de poemes, que quedà inèdit. No es sap si es va perdre, o es va refondre a Vermell en to major (AMCS 29-4-2). A més, el 1927 va aparèixer un poema solt amb títol “Celistia” (després indexat a Fira de Mostres), i finalment el 1956 “La lluna riu”. Sofia diu que l’única còpia se la va emportar Francesc Calabuig Albert, editor i director de La Voz fallera. Tanmateix, Salvador no l’esmenta a finals de 1945 entre els inèdits.

El 1934 comença El goig i el turment (poesia fins a 1939, AMCS 11-4). Més endavant forma l’àlbum El cor tremolós amb sis poemes, la majoria de dit llibre (AMCS 9-1). Editat per Blasco el 1981 amb canvis d’ordre.

El 1935 comença El cor en la mà (poesia fins a 1939). Era acabat abans de 1943, data de l’àlbum Cordial Ment (que en recull deu dels seus dotze poemes, AMCS 12-1). Es va presentar en part -21 poemes- a la IV Taula de Poesia el 1951, i havia d’aparèixer a la col·lecció Lletres Valencianes, però quedà inèdit i el publicà Blasco el 1981, tot i que sense la “Confessió” inicial (AMCS 17-6-2)

El 1938 escriu El fang i l’esperit (poemes, 3 càntics i 5 elegies, AMCS 11-4), com ho prova la seua tercera part, amb el títol de “Tonada dels 45 anys” (Salvador havia nascut el 1893). Tal com diu encertadament Blasco (1981: 93), les dues primeres parts del “Càntic primer” són una paràfrasi —més ben dit, una reescriptura— del poema (millor anomenar-lo així) del “Viatge a l’entorn de l’Amor”, publicat el 1934. Que per a l’autor restà com a provatura o assaig ho demostra que ja no l’inclou a cap de les seues recopilacions. Aquests tres llibres de poesia, per tant, són anteriors al final del conflicte bèl·lic, que marca un tall ben clar en la sua producció literària.

El juliol de 1941 torna a estiuejar a Benassal, i l’impacte que li produeixen la destrucció d’objectes i monuments religiosos (agost de 1936), i dels bombardeigs que el maig de 1938 van destruir el centre del poble, li fan escriure “El Benassal antic”, poema tradicional unit al Cant i encant de Benassal publicat el 1945.

El 1942, després de parlar amb Enric Navarro Borràs de la tornada a la poesia llorentina, que tenia ben meditada i aplicarà immediatament, escriu els poemes “Elogi de la Pàtria” i “Poema inacabat”, units aviat al recull Dins l’aire net (AMCS 10-2-3 i 7).

El 1944 publica Elegia (3 poemes en full plegat), sense data. A l’Antologia de 1955 porta l’any 1942, segurament quan es va publicar el primer plec del recull (150 en total, el de Salvador és el 120). Dels tres poemes, “Elegia” i “Caminet de l’Horta” els va incloure després a Fira de Mostres, i “Aquesta barca fosca”, de 1935, a Veles i gavines.

Entre 1944 i 1948 encara tenia bones relacions amb Xavier Casp, car escriuen respectivament les dues parts d’El motiu (diàleg poètic, AMCS 9-5).

El desembre de 1945 tenia per publicar els llibres de poesia El fang i l’esperit (1938), Dins l’aire net (1933-?), El Goig i el Turment (1934-1939), Cordial ment = El cor en la mà (1935-1939), Càntic (?), Tarongina i Fira de Mostres (units després). Fem notar que no s’hi esmenta l’anterior Celístia ni el futur Veles i gavines.

L’abril de 1948 acaba Veles i gavines (49 poemes), que passa la censura i el reordena el 1951 per a l’editorial Barcino (AMCS 9-2), però segueix inèdit. Cal remarcar que “Aquesta barca obscura” s’havia publicat ja el 1935 i el 1944.

L’agost de 1952 escriu a Benassal “Retaule medieval” i “Les veus de la terra”. Tots dos foren units al recull Dins l’aire net (AMCS 10-2-4 i 5).

El juliol de 1953 escriu, segurament a Benassal també, “El poema infinit”, en quatre parts, inclòs al recull Dins l’aire net (AMCS 10-2-6).

Abans de maig de 1954 elabora els índexs dels seus sis reculls poètics, resultat d’una classificació temàtica. Després hi inclou les poesies, sense fer distinció entre les ja publicades i les inèdites: cal remarcar que, de les publicades per separat, moltes foren corregides sobre retalls de les impressions (algunes sense referenciar), i unes altres copiades de nou a mà o a màquina (tal com les inèdites). Tots ells els va revisar i completar Sofia entre 1986 i 1992:

Dedicatòries, amb 57 poesies de 1915 a 1928 i de 1941 a 1955 (AMCS 10-4). Sofia hi afegí “La Rondalla va per l’Horta” de 1950, tot i que Simbor (1983: 200) diu que formava part de Dins l’aire net.

Patriòtiques. La seua recopilació té 19 peces des de 1916 fins a 1921 i de 1941 a 1952, però n’han quedat a fora una vintena datats entre 1915 i 1936, bé per considerar-los innecessaris, bé per no tenir-los a mà (cas dels de La vida nova). Sofia hi afegí el 1987 una introducció per a publicar-los el 1993, amb motiu del centenari.

– Fira de Mostres (55 poemes de 1917 fins a 1955), precedits de “Prec a la Nostra Senyora la Mare Poesia Valenciana”, publicada el 1917, i agrupats en tres parts: “A cau d’orella”, “Tarongina” i “De la muntanya” (AMCS 9-6).

Religioses (125 poemes de 1919 fins a 1955, tant editats com inèdits). Ordenats en 5 temes: “Varis” (12), “De la Verge” (12), “Eucarístiques” (14), “De sant Vicent Ferrer” (16) i “Versos per a carcasses” (una setantena) (AMCS 10-1).

Falles Josefines (60 poemes de 1920 fins a 1955, malgrat algunes publicacions anteriors del mateix tema). La majoria són editats, molts d’ells amb pseudònim o fins i tot de forma anònima. A ells cal afegir vint llibrets de falla (AMCS 9-7), incloent-hi el de 1937 on només apareix “La falla gran”.

Dins l’aire net (8 blocs de poesies, composades des de 1933, reunides ja el 1951). Aviat, el maig de 1954, es va separar Cistell de fruita (16 poesies, AMCS 11-5). L’encapçala el bloc del mateix títol, “Dins l’aire net”, escrit abans de 1945, que es va publicar en full plegat i a la premsa. Segueixen en aquest ordre “Elogi del taronger” (1933), “Elogi de la Pàtria” (1942), “Retaule medieval” (1952), “Les veus de la terra” (1952, també editat), “El poema infinit” (1953) i “Poema inacabat” (1942) (AMCS 10-2-1).

 

En un altre post la setmana vinent seguirem amb el teatre, narració, assaig, articles de premsa, gramàtica i correspondència, demés de les conclusions i bibliografia.

 

Bibliografia: Pere-Enric BARREDA (2013), “Escriure per al calaix: nova datació d’obres de Carles Salvador”, III Congrés de Cultura i Territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa (Vinaròs, 23 a 25 de novembre de 2011), Benicarló, Onada Edicions, 83-93.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!