Pere-Enric Barreda

Coses del Maestrat, de Barcelona, de Roma,... de tot

7 de novembre de 2013
Sense categoria
0 comentaris

Entrevista per a la versió de “Seidia” de Joaquim Garcia Girona radiada a Vox UJI Ràdio 107.8

El resultat final d’aquesta original i innovadora idea de Manuel Carceller han estat 26 emissions radiofòniques des del 5 d’octubre de 2012 al 28 de juny de 2013, una o dues per a cada capítol. A més, entre ells, els capítols finals estan dedicats a entrevistes o lectures de treballs dels estudiosos de la seua obra: Pere-Enric Barreda (3, 17 i 24 de maig), Teresa Esteve (14 de juny), Lluís Gimeno i Joan Peraire (21 de juny) i altres. La presentació i preguntes són de Manuel Carceller, conegut des del curs COU a l’Institut de Batxillerat Francesc Ribalta, de Castelló de la Plana. Al final incorporem una breu ressenya de Vilaweb sobre el programa, i una bibliografia cronològica.

[P.E. Barreda (1990)] El 1986, amb motiu de la convocatòria del II Congrès Internacional de la Llengua Catalana, en què vaig participar amb una comunicació, vaig redactar una biografia de Mossèn Joaquim. Va ésser publicada al Programa de Festes de Benassal, amb notes a peu de pàgina. – Mossèn Joaquim Garcia Girona (1867-1928), fill il·lustre de Benassal, eclesiàstic i escriptor, va veure reconeguda efímerament al llarg de la dècada del 1920 la seua tasca en els camps literari i lexicogràfic amb la publicació del poema èpic Seidia (1920, premiat als Jocs Florals del 1919 de Lo Rat Penat) i de l’inconclòs Vocabulari del Maestrat (1922-30, lletres A-G). Després de sis dècades d’un oblit només trencat esporàdicament, ha estat ara reivindicat i recuperat a partir de l’any 1986 amb la celebració del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana i la publicació d’una completa biografia (1986), una antologia de textos (1989) i un estudi literari de l’epopeia Seidia (1989). La present biografia vol culminar el procés de recuperació i normalitzar així la difusió de l’obra de la principal aportació autòctona de Benassal a la lexicografia i literatura catalanes. – Aquest treball ha comptat amb la col·laboració de moltes persones sense les quals no s’hagués pogut completar. Des d’ací vull testimoniar el meu reconeixement a Sofia Salvador i Monferrer, Rosa Celades, mossèn Vicent Lores Palau, Josep-Maria Girona Roig, Josefa Monferrer, Rafael Monferrer, Laura Puig-Roda Alcàcer i Mercedes Segura de Prats per les ajudes prestades.
[L. Gimeno (2004)] Durant l’estiu de l’any 2001 s’ha produït un fet de primera magnitud literària, i és la troballa del manuscrit del poema Seidia, datat al mes de febrer de 1908; es tracta, dones, de la darrera versió (vide l’apartat de la correspondència, carta n° 15) que mossèn Joaquim Garcia Giro­na féu del famós poema. El manuscrit va ser trobat pel Dr. Pere-Enric Barreda i Edo a la biblioteca privada de Carles Salvador, a Benassal, durant els treballs que aquest erudit professor duu a cap per tal d’organitzar i catalogar la biblioteca í els papers privats del poeta i gramàtic.
 
[M. Carceller (2012)] Seidia (1920), obra subtitulada com a Poema valencià del principi de la Reconquista, de l’escriptor Joaquim Garcia Girona (Benassal, 1867- Baeza, Jaén, 1928) serà emesa com a sèrie radiofònica per Vox UJI Ràdio, cada divendres, de 12 a 12’30 h., a partir del 5 d’octubre. Els capítols podran sentir-se dins la xarxa internet, i en la Radioteca de la mateixa Vox UJI. La majoria dels locutors seran actors i actrius de reconeguda solvència, membres dels grups de teatre Fadrell i Tragapinyols, de Castelló. Els prestigiosos Rafael Lloret i Virgínia Porcar són les veus de la narració de l’obra. El popular periodista José María Arquimbau i la jove actriu Maria Bassedas (en la imatge) són les veus de la careta de presentació i comiat del programa. El text de Seidia ha estat adaptat per Manuel Carceller, coordinador del projecte, des del respecte a l’estructura poètica de l’obra.
 
Entrevista gravada telefònicament el 26 d’abril de 2013:
[M. Carceller] El 1986, al II Congrès Internacional de la Llengua Catalana, va participar amb una comunicació el benassalenc Pere Enric Barreda. També hi va presentar una biografia de mossèn Joaquim Garcia Girona, que no es va poder publicar a les actes, i per això es va editar al Programa de festes de Benassal d’aquell any, amb notes a peu de pàgina. Pere Enric Barreda és l’actual cronista de les viles de Benassal i Ares del Maestrat, i a més és professor de Filologia Llatina de la Universitat de Barcelona. Pere Enric, moltes gràcies per atendre la petició d’entrevista de Vox UJI Ràdio. Volem fer-te unes preguntes sobre la biografia literària de l’autor de Seidia.
 
1.- Quan va començar la tasca literària de Joaquim Garcia Girona?
 
De l’inici de la tasca literària de mossèn Joaquim n’és testimoni la poesia a la mort de Verdaguer, de 1902. Segueix escrivint poemes a revistes de Tortosa i Morella, i teatre, sobretot en castellà. Per exemple, el 1907 publica la peça en vers “La boda desfeta”, en què ja manifesta la seva oposició a la tala indiscriminada de boscs al Maestrat, posició ecologista inspirada en l’exemple de mossèn Sol i que perduraria al llarg de la seua vida.
 
El mes de juliol de 1908, en vacances d’estiu, que passava habitualment a Benassal, fa una versió valenciana de la Carta de Població de la seua vida nadiua, conservada manuscrita al Palau Municipal de dita Vila. Llavors l’alcalde, n’Antoni Casanova Albert, va manar fer un artístic armari on es guardà l’original de la carta i també aquesta versió autògrafa. Després, Garcia Girona transcriuria també el text original llatí, si bé es va publicar pòstumament el 1931 i amb alguna errada paleogràfica.
Ara sabem que ja havia començat Seidia, seguint el model de mossèn Jacint Verdaguer, el seu poeta favorit, en el poema Canigó. L’any 1908 l’acaba, encara que seguiria fent canvis menors al poema els anys següents. El 1910 en va publicar el primer cant, Lo Deslliurament de Morella, sobre l’entrada de Balasc d’Alagó a la vila de Morella. Seidia roman inèdita més d’una dècada fins a la publicació arran de la presentació als Jocs Florals de València del 1919, on obté el premi extraordinari d’en Gaetà Huguet, per això es fa la seua edició el 1920, i s’acaba d’estampar el 24 d’agost (aprofitant de nou les vacances d’estiu).
 
També són d’aquesta dècada diversos poemes de temàtica local seguint la tendència ecologista, com “Pujant a Benassal” (1915) i “La mateixa cançó” (1918). Totes dues tracten el tema de la deforestació, amb greus conseqüències per a l’agricultura, i s’editaren com a fullets solts. La segona té més interés per representar el primer exemple local des del segle XVII de la recuperació de la grafia Benassal per al topònim, arran de l’aprovació de les Normes de l’IEC del 1913.
2.- Quines crítiques literàries van aparèixer quan es va publicar el poema Seidia?
Immediatament a l’aparició del poema apareixen diversos estudis, amb lloances i crítiques: Salvador Ferrandis Luna, una “docta revista de Barcelona” que li critica els versos usats al cant X, mossèn Tomàs Bellpuig de Tortosa i mossèn Manuel Betí. 
Més endavant (1968), Manuel Sanchis Guarner inclou l’autor entre els poetes renaixentistes valencians, a la Generació de Lo Rat Penat, els nascuts a la dècada de 1860, de tipus historicista-costumista. Afirma que la poesia historicista del benassalenc, ben documentada, era molt més superior i molt més significativa que les líriques exaltacions dels Jocs Florals, car es basava només en els fets i era ben objectiva. Per a Sanchis Guarner, els temes històrics tenien aleshores gran prestigi com a motius de l’art i de la literatura: l’historicisme ve a ésser “una concepció anti-positivista de la vida col·lectiva”, segons la qual el coneixement històric és un requisit bàsic per a comprendre i avaluar els problemes de l’actualitat de cada dia. 
3.- Has parlat del poema Seidia com un «tresor lexicogràfic de la llengua catalana a Benassal»?
Ho reconeix Joan Coromines, que valora més els mots, el tresor lexicogràfic, que l’obra, qualificada d'”epos ingenu de la reconquesta en el Maestrat.” Per això, només cal veure l’autoritat que dóna Coromines als testimoniatges de Garcia Girona per a les modalitats del Maestrat i valenciana al llarg de la seua obra.
Mossèn Joaquim, al pròleg de Seidia, diu que decidí intentar “escudellar en lo motle dels versos la nostra (re)conquesta en valenciana llengua”. Però, el més interessant del pròleg és l’afirmació explícita de la unitat de la llengua catalana:

“No hai titubejat ni gota en afillar-me vocables de la parla dels catalans, perquè tinc la convicció íntima de que, siga lo que es vullga de les modalitats de la llengua de nostre gran Rei (Jaume I) dins los que foren sos dominis, tenen totes elles un fondo comú, i és llei obligatòria a tots los conreadors de les mateixes realçar-les a la grandiosa unitat llingüística i literària que encalçaren en lo segle d’or de nostres lletres”. 

4.- Quin tipus de reconeixement va rebre Garcia Girona a Benassal, la seua vila nadiua, a partir de la publicació de l’obra Seidia?
A causa de l’èxit de Seidia, l’any 1922 l’Ajuntament de Benassal, presidit per l’alcalde constitucional en Joan-Baptista Vives Orenga, el nomena fill il·lustre, i li dedica el carrer de l’Hostal com a testimoniatge de reconeixement i memòria perpètua. Al cantó d’aquest carrer amb el de València es col·locà a les festes d’agost una placa conmemorativa -que destrossaren els revolucionaris del 1936-.

De l’homenatge, en va fer la crònica Carles Salvador. Hi va parlar mossèn Manuel Beti, l’historiador santmatevà, que valorà el poema Seidia com a gesta de l’exèrcit cristià alliberador de la terra. També en Lluís Revest, en representació de l’alcalde de Castelló, en Joan Carbó; Salvador Guinot, per la Societat Castellonenca de Cultura; i al remat en Gaetà Huguet, que va fer un abrandat discurs valencianista, amb una crida “perquè laboren un dia i un altre dia per aconseguir el reconeixement de la personalitat valenciana; i diu que essent una de les manifestacions la llengua pròpia, que no posposem enjamai ni davant ningú el nostre idioma”.

A l’Arxiu de la vila de Benassal es conserva encara un exemplar de Seidia, donat per l’autor, amb tapes de pergamí i la dedicatòria següent manuscrita: “Al M. Il·lustre Concell o Ajuntament de Benassal, poble estimadíssim, a qui s’ha esforçat en glorificar com a fill d’ell en aquest poema, del qual dóna aquest exemplar per a que sia guardat en l’arxiu, l’autor, Joaquim Garcia Girona, pre. Benassal, mes de Juliol de l’any XCMXXI”.
Recursos a Internet:
Bloc (55 posts des del 21 de setembre de 2012, amb valuós material docent): http://seidia.blogspot.com.es/
Google+ (mossèn Joaquim): 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!