Pere-Enric Barreda

Coses del Maestrat, de Barcelona, de Roma,... de tot

10 de desembre de 2013
Sense categoria
0 comentaris

El privilegi de mercat de la vila de les Coves de Vinromà (1321-1322)

Un dels primers documents trobats sobre la vila de les Coves va ser este privilegi de mercat. Normalment s’atorga a favor del senyor territorial per part del rei, com és el cas, però és evident que els pobles se’n feen còpia per tal de protegir els seus drets. En este cas, el que tenim és la còpia registral, és a dir, la que els escrivans del rei fan sobre paper una vegada s’ha expedit el document original, sobre pergamí i amb el segell reial de cera. A Barcelona, a l’Arxiu Reial (o de la Corona d’Aragó), es conserven llibres o registres amb còpies de tots els documents expedits pels reis a partir de Jaume I l’estiu de 1257. Per això avui en dia s’hi poden trobar molts diplomes dirigits als nostres pobles, que d’altra manera s’haurien perdut. Com estan en llatí, en fem traducció i un breu comentari. Redactat el treball el 27 d’octubre de 1999, es va publicar poc després a la revista del Tossal Gros (http://www.tossalgros.es), no en tinc còpia a mà.

 

Jaume II havia aconseguit del papa que els dominis en terres valencianes de l’orde del Temple no passaren a l’orde de l’Hospital. Una nova orde, la de Montesa, rebria els béns tant del Temple com de l’Hospital. Del Temple eren els castells de Xivert des de 1233, de Polpís més tard (no se sap), i des de 1293 els d’Ares, les Coves i Peníscola, mentre que de l’Hospital era, desde 1233, el de Cervera del Maestrat. El traspàs de possessió es va allarfar per la mort de frare Guillem d’Erill, el primer mestre, i no va acabar fins a 1320, amb frare Arnau de Soler. El nou mestre aconseguí del rei que es comprometés a confirmar les franqueses o llibertats que fruïen els vassalls de la nova orde de Montesa en temps del Temple i de l’Hospital, sempre que els vassalls donaren certes garanties a Vidal de Vilanova, conseller reial.

Tothom ho va fer menys la tinença de les Coves. El rei llavors es dirigeix, amb data de 8 de juny de 1321, al mestre frare Arnau de Soler perquè ho resolga, i devia quedar satisfet perquè el 20 de novembre de 1321, de Tortosa estant, li atorgà un privilegi de mercat per a dit lloc. Es faria en dimecres, i tothom que hi anara tindria garanties. Tanmateix, la data de dimecres no devia semblar massa bé als covarxins, potser per la concurrència del mercat amb algun poble veí. Per això, a petició del mestre el canvià l’any següent de dimecres a divendres. El document és datat a Tortosa, 5 d’abril de 1322 (reg. 221, 216). La forma de fer-ho és redactant un nou document amb el primer inclòs a dins en senyal d’anul·lació.

Text llatí

Loci de Coves

Nos, Iacobus, [Dei gratia regis Aragonum, Valentie, Sardinie et Corsice ac comitis Barchinone], attendentes nos nuper, ad supplicem postulationem venerabilis et religiosi viri fratris Arnaldi de Solerio, magistri domus milicie de Montesia, concesisse ut in loco de Covis de Avinromano, milicie supradicte, celebraretur mercatum in die mercurii cuiuslibet septimane, prout de ipsa concessione apparet per privilegium nostrum quod inde fieri fecimus, continentie subsequentis:

Nos, Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, et cetera, ad humilem supplicationem vestri, venerabilis et religiosi fratris Arnaldi de Solerio, magistri monasterii beate Marie de Muntesia, calatravensis ordinis, concedimus quod in loco de Covis de Avinromano, dicti ordinis, sit et celebretur mercatum in die mercurii cuiuslibet septimane, volentes et concedentes quod omnes et singuli, cuiuscumque legis, status aut condicionis existant, venientes ad dictum mercatum, malefactoribus et bannitis dumtaxat exceptis, sint salvi et securi, cum omnibus bonis seu mercibus suis, inveniendo ad ipsum mercatum, stando et eciam redeundo, ita quod non capiantur vel pignorentur, in persona vel bonis suis, culpa crimine vel debitis alienis, nisi ipsi principales debitores fuerint aut fideiussorio nomine obligati, nec etiam in hiis casibus, nisi prius in eis vel bonis eorum reperta fatica fuerit de directo. Mandamus igitur per presentem cartam procuratoribus eorumque vices gerentibus nec non baiulis, iustitiis ceterisque officialibus et subditis nostris, presentibus et futuris, quod presentem concessionem nostram firmam habeant et observent et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione. Quicumque autem contra predicta, ausu temerario ductus, venire attemptaverit, iram et indignationem nostram et penam D aureorum, nostro erario applicandorum, se noverit incurrisse, dampno illato primitus et plenarie restituto. In cuius rei testimonium presenti carte sigillum nostrum appendicium iussimus apponendum. Datis Dertuse, XII kalendas decembris, anno Domini M° CC° XX° primo. Signum + Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice, ac comitis Barchinone. Testes sunt inclitus infans Petrus, domini regis filius, Berengarius dertusensis episcopus, Guillermus de Monte Catheno, Othonus de Monte Catheno, et Raimundus Cornelii. Sig+num mei, Guillermi Augusti, scriptoris predicti domini regis, qui mandato eiusdem hec scribi feci et clausi loco, die et anno prefixis.

Et nunc, prefatus magister milicie de Muntesia, a nobis supplicando, petierit ut celebrationem dicti mercati ad diem veneris commutare, de benignitate regia dignaremur, cum utilius fore noscatur et magis opportunum loco predicto celebrari dictum mercatum dicta die veneris quam prefata die mercurii in predicto nostro privilegio assignata. Ideo, supplicationi dicti magistri favorabiliter annuentes, restituto in cancellaria nostra ipso privilegio et inibi per cautela curie lacerato, concedimus quod, non obstante priori concessione nostra, sit et celebretur de cetero in dicto loco de Covis de Avinromano mercatum in die veneris cuiuslibet septimane, iuxta formam et modum contentos in dicto privilegio nostro, ac etiam sub pena in eodem contenta.

Mandamus igitur per presentem cartam nostram procuratori eiusque vices gerenti nec non baiulis, iustitiis ceterisque officialibus et subditis nostris, presentibus et futuris, quod presentem concessionem nostram firmam habeant et observent, et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione. In cuius rei testimonium presentem cartam nostram inde fieri iussimus, sigillo maiestatis nostre apendicio comunitam. Datis Dertuse, nonas aprilis, anno Domini M° CCC° XX° secundo. – Bernatus de Aversone, mandato regis.

Signum + Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Valentie, Sardinie et Corsice, ac comitis Barchinone.

Testes sunt inclitus infans Petrus, domini regis filius, / Berengarius dertusensis episcopus, frater Martinus Petri d·Oros castellanus Emposte, / Guillermus de Cervilione, Guillemonus de Queralto.

Fuit clausum per Bernatum de Aversone, notarium domini regis.
 

Traducció 

Nós, Jaume, [per la gràcia de Déu, rei de l’Aragó, de València, de Sardenya, de Còrsega, i comte sobirà de Barcelona], en atenció a que nós fa poc, a una demanda i súplica del venerable i religiós frare Arnau de Soler, mestre de l’orde de Montesa, vam atorgar que en el lloc de les Coves d’Avinromà, de dita orde, es fera mercat el dimecres de cada setmana, segons consta dita concessió en un privilegi nostre que llavors vam manar fer i que és del tenor següent:

“Nós, Jaume, per la gràcia de Déu, rei de l’Aragó, etc., a una humil súplica vostra, venerable i religiós frare Arnau de Soler, mestre del monestir de Santa Maria de Montesa, de l’orde de Calatrava, us atorguem que en el lloc de les Coves d’Avinromà, de dita orde, hi haja i es faça mercat el dimecres de cada setmana, volem i atorguem que qui acudixca a dit mercat, tothom i cadascun, siguen de la llei, estat i condició que siguen (amb excepció dels malfactors i bandits), tinga garantia i seguretat amb tots els seus béns i mercaderies, tant quan vinguen com quan hi siguen i també quan se’n tornen de dit mercat. Així, no poden ésser presos en persona ni se’ls pot agafar penyora dels seus béns per ésser inculpats d’algun crim o per deutes, sempre que no siguen deutors principals o obligats per una fermança, i ni tan sols en aquests casos, si abans no encorren ells o els seus béns en una falta greu contra el dret vigent.

“Ordenem per tant amb la present carta als nostres procuradors i als seus lloctinents, i també als batlles, justícies i tota la resta de funcionaris i súbdits nostres, presents i futurs, que mantinguen dita concessió nostra amb fermetat i la respecten i no la contrarien ni deixen que ningú la contrarie per cap motiu. Aquell, siga qui siga, que intente amb agosarat atreviment contrariar dites coses sàbia que, a més de la nostra ira i indignació, ha d’encórrer en una pena de cinc-cents florins d’or, a pagar al nostre tresor públic, però abans ha de compensar íntegrament el mal que ha fet. En testimoniatge de tot això he manat que es pose a aquesta carta el nostre segell penjant. Donada a Tortosa el 20 de novembre de 1321.

“Senyal + del rei en Jaume, per la gràcia de Déu, rei de l’Aragó, de València, de Sardenya, de Còrsega, i comte sobirà de Barcelona. Són testimonis l’ínclit infant Pere, fill del senyor rei, Berenguer el bisbe de Tortosa, Guillem de Montcada, Otó de Montcada, i Raimon Cornell. Sen+yal de mi, Guillem Agustí, escrivà de dit senyor rei, que per manament seu he fet escriure i he tancat aquesta carta al lloc, dia i any abans escrits”.

I ara dit mestre de Montesa ens ha demanat suplicant que per règia benignitat ens dignàrem canviar la celebració de dit mercat al dia del divendres, perquè sembla més útil i més convenient per a dit lloc que es celebre dit mercat en divendres que no en dimecres, dia assignat en el nostre anterior privilegi. Per tant, com som d’acord i favorables a la súplica de dit mestre, i una vegada ens han tornat a la nostra cancelleria dit privilegi i allí l’han esgarrat per cautel·la de la cúria, hem atorgat que, malgrat la primera concessió nostra, en dit lloc de les Coves d’Avinromà hi haja i es faça mercat d’ara endavant el divendres de cada setmana, segons la normativa i manera contingudes en dit privilegi nostre, i també amb la pena continguda en el mateix.

Ordenem per tant amb la present carta al nostre procurador i als seus lloctinents, i també als batlles, justícies i tota la resta de funcionaris i súbdits nostres, presents i futurs, que mantinguen dita concessió nostra amb fermetat i la respecten i no la contrarien ni deixen que ningú la contrarie per cap motiu. En testimoniatge de tot això he manat que es pose a aquesta carta el segell penjant de la nostra majestat. Donada a Tortosa el 5 d’abril de 1322.

Senyal + del rei en Jaume, per la gràcia de Déu, rei de l’Aragó, de València, de Sardenya, de Còrsega, i comte sobirà de Barcelona. – Bernat d’Aversó, per manament del rei.

Són testimonis l’ínclit infant Pere, fill del senyor rei, Berenguer el bisbe de Tortosa, frare Pere d’Oros castellà d’Amposta, Guillem de Cervelló, Guillem de Queralt. Va ésser tancat per Bernat d’Aversó, notari del senyor rei.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!