Pere-Enric Barreda

Coses del Maestrat, de Barcelona, de Roma,... de tot

6 de desembre de 2013
General
0 comentaris

El ball de gitanetes d’Atzeneta del Maestrat a meitat segle XIX – text de mossèn Salvador Roig

Entre els manuscrits de mossèn Salvador Roig es conserva aquest interessant text, datable les dècades de 1840 o 1850, si no és anterior. Apareix, en còpia única, al manuscrit de Vilafranca, propietat de Jaume Vives, p. 28, consultat en fotocòpia per cortesia de Rafael Monferrer, i publicat el 1989. No hi ha cap referència d’autoria, però per les seues característiques el podem atribuir al mateix mossèn Salvador, que a Benassal havia escrit i composat el “Rosario de la Aurora” l’any1824 i altres textos d’acompanyament de balls i danses, i també n’havia recopilat d’altres que no eren seus des de 1801 a 1856. – La foto correspon a la dansa de Gitanetes de Morella, al darrer Sexenni (2012).

Em comenta Francesc Bellmunt, investigador del tema, que “és un ball de gitanetes, de trenar vuit llistes en un pal. Les recitacions es farien després de trenat el pal, o després del destrenat final. Tal volta cada copleta la diguera una gitaneta (és el més lògic), no sé si en la formació de ballar o en una altra, però penso que seria cosa molt similar al que es fa a l’Anglesola a l’ermita del Cid, o que es va fer fins fa cent anys a Benassal.
 
D’altra banda, és possible també que, igual que a l’Anglesola, s’anara intercalant una cobla, una tocateta de dolçaina, una cobla, una tocateta de dolçaina, etc. fent el ball del pal entre tocata i tocata, i deixant-lo tot trenat en acabar les vuit tocates de gaita (mentre reciten estarien quietes sobre el seu lloc).
També seria prou lògic que tal volta no es fera tocateta-cobla-tocateta, sinó que les cobles es recitaren de dues en dues: les gitanetes ballen en dues files de quatre, mirant cap avant. Les dues capdavanteres recitarien les cobles, una després de l’altra. Després de les dos cobles, tocateta de dolçaina. En posicionar-se al seu lloc, altres dues (van rodant el pal), tornaria a parar la música i es faria la recitació.”
En la part literària, el recurs de la repetició del final de cada estrofa en el començament de la següent és un recurs mnemotècnic habitual, que a un únic recitador li facilitava recordar tota la tirada, no massa llarga, o si n’hi havia molts afavoria la seua alternança, perquè en sentir el final de l’anterior sabien que els tocava el seu torn, d’immediat o amb una dansa en mig. També es dóna en algunes lloes dels majoralets de l’Entrada de la Tea, a festes de Carnestoltes de Benassal, però no en totes.
Res més, oferim el text, que ja es va publicar fa anys, perquè potser amb el comentari siga útil per tal de determinar la pervivència d’aquest ball per la comarca del Maestrat, la tipologia dels textos, potser l’estructura de les seues parts… 
COPLAS PARA LAS FIESTAS
DEL ROSARIO EN ADZENETA
  Somos ocho gitanillas
y venimos a porfía
a tributar alabanzas
a la gran reyna María.
  A la gran reyna María,
del Rosario titular,
tributemos a porfía
alabanzas sin cesar.
  Alabanzas sin cesar,
obsequio y veneración,
tributemos a María
con ternura y devoción.
  Con ternura y devoción
y efecto extraordinario
obsequiemos a María,
Virgen Santa del Rosario.
  Virgen Santa del Rosario,
nuestro norte y nuestra guía,
os hacemos esta fiesta
con contento y alegría.
  Con contento y alegría
y júbilo extraordinario
hacemos aquesta fiesta
a la Virgen del Rosario.
  A la Virgen del Rosario,
de esta villa gran blasón,
rendimos festivos cultos
en la presente ocasión.
  En la presente ocasión,
Atzeneta se gloria
de tributar alabanzas
a la gran reyna María.
Bibliografia: Pere-Enric Barreda (1987-88), “La poesia als escrits de l’erudit benassalenc Salvador Roig”, Estudis castellonencs 4, 197-270, esp. 212 i 261.
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!