Pere-Enric Barreda

Coses del Maestrat, de Barcelona, de Roma,... de tot

16 de novembre de 2013
Sense categoria
0 comentaris

“Carles Salvador (Elogi a un xiprer)”, documental de 1979, reeditat per Editorial Denes (2010)

Com vaig explicar en l’acte de presentació a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona el passat 24 d’octubre, la Fundació Carles Salvador havia anat produïnt publicacions des del seu començament el 2002. Primer, fotocòpies, amb una caricatura seua de portada, per als participants al Recorregut Informatiu, i des del 2004 publicacions pròpies, no seriades, i també en col·laboració amb altres editors (com aquesta que ressenyem). Des de 2009 es crea la col·lecció de publicacions pròpies, amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans, i se’n nomena cap. Ja n’han aparegut quatre, i enguany dues més que són en premsa. Totes elles es troben a la Mostra Bibliogràfica “Centenari de la primera publicació de Carles Salvador en valencià a Foc y Flama (1913)“, del CRAI de Lletres de la Universitat de Barcelona (Gran Via 585, primera planta), fins al proper 22 de novembre.

Les no seriades van començar el 2004 amb la reedició del Cant i Encant de Benassal. El 2005 s’editen l’Itinerari Informatiu i el Petit vocabulari de Benassal, i el 2007, el fullet informatiu Aula-museu Carles Salvador, produït per Arsipe de Castelló. El 2009 apareixen els dos primers llibres seriats: Carles Salvador: una vida en imatges (núm. 1), i Notes lexicogràfiques sobre el Petit Vocabulari de Benassal, d’Àngela Buj (núm. 2). El 2010 la tercera edició, crítica amb comentari, de Les festes de Benassal (núm. 3), i l’Itinerari de Montserrat Ferrer – Joan Peraire, en dues versions, color i blanc i negre, molt indicats per als grups de visites escolars.

El 2012 apareix Pompeu Fabra, l’autoritat admirada pel valencianisme, de Vicent Pitarch (núm. 4), i la segona edició revisada de la biografia Carles Salvador: Una vida en imatges (núm. 1), a més del video Carles Salvador: la llarga vida de les paraules, de La Taca Produccions, amb col·laboració de l’IEC, Fundació Huguet, Escola valenciana, IIFV, i Càtedra Fundació Enric Soler Godes. El 2013 apareixeran Les Normes de Castelló, als cent anys de les Normes de l’Institut d’Estudis Catalans, de Vicent Pitarch (núm. 5) i Carles Salvador, mestre de Benassal (1916-1934). 1 Antologia de textos (núm. 6).

En col·laboració han aparegut el 2004, el DVD-ROM Obra Musical de Perfecto Artola, amb la Diputació de Castelló i la banda Font d’en Segures de Benassal. El 2005, en col·laboració amb el Centre Excursionista de Castelló la conferència A l’ombra del Penyagolosa a càrrec de Vicent Pitarch. El 2008, amb permís del patró Carles Salvador, la Narrativa, a càrrec de Vicent Simbor, per editorial Denes (que des de 1995 ja comptava al seu catàleg amb la biografia infantil Carles Salvador i Gimeno, de Vicenta Ferrer, i il·lustrada per Pilarín Bayés). El 2010, en col·laboració amb l’Associació Cultural “Tossal de la Nevera”, el miracle vicentí La boja de Catí, i, de nou amb Editorial Denes, la reedició del video que ara tractem.
El 2011, de nou amb editorial Denes, l’antologia poètica Elogi de la meua terra (i altres poemes), a càrrec de Gonçal López-Pampló. També, amb la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida, la conferència “El meu concepte de la poesia”, amb edició de Jordi Malé (al llibre Les idees literàries al període d’entreguerres. Antologia de textos). I cal remarcar la novel·leta Eliseu l’esquilador, de Pep Castellano, de Fundació Bromera i la campanya “Llegir en Valencià” (repartida amb el Levante de 8 de juliol). El 2013, amb Eixam Edicions, el llibre Ensenyar valencià en temps difícils, de Santi Cortés, que acompanya l’exposició amb el mateix nom. També, amb la Universitat de València, la publicació de la conferència “Llorente i els infants”, a càrrec de Gonçal López Pampló, al llibre Teodor Llorente, cent anys després.
Després d’aquesta introducció, resum de l’informe presentat a la Fundació Carles Salvador sobre la seua col·lecció de Publicacions, i centrant-nos en el video documental Carles Salvador (elogi a un xiprer), cal dir que l’agost de 1979 es va acabr el seu rodatge, amb direcció d’Alfred Ramos i Joan Vergara, i guió de Francesc Pérez Moragon. Va ser rodat a Benimaclet, València i Benassal, on van intervenir Carles i Sofia, fills de Carles Salvador.
 
Naix d’un projecte de l’Associació de Veïns de Benimaclet, que va reunir 61.000 pts. per a la iniciativa. Com el pressupost inicial es va quedar aviat curt, hi va haver notables aportacions individuals (4.000 pts. del pintor Joaquim Michavila, 5.000 del físic Jesús Navarro), i institucionals (25.000 d’Acció Cultural, 50.000 de la Diputació de València), i encara en van haver d’afegir 85.000 els propis directors. En total, 230.000 pts., quan el salari mínim mensual n’eren 22.000 (deu mesos i mig de salari!).
Amb una durada de 30 minuts, mostra diversos aspectes de Salvador com a creador literari, gramàtic i “ciutadà”, un aspece essencial del gran “polític de l’idioma”. La col·laboració de Ricard Blasco va permetre mostrar imatges de València en les diferents èpoques i règims polítics tractats. Per això es basa en un intens coneixement de la documentació, aportada per Pérez Moragon, i il·lustrada amb fotografies, llibres i llocs on va viure Salvador. Les imatges ens el mostren tant en la seua faceta professional i personal, com amb la família i els amics.
 
Es va estrenar el 25 d’octubre de 1980 als locals del Centre Escolar i Mercantil (CEM), amb motiu del 25 aniversari de la seua mort, en el marc de la I Mostra de València. També es va projectar a Elx, Barcelona o en els IX Premis Octubre, amb un parlament d’Enric Soler i Godes. A Benassal també, al cimema Moncatil el desembre de 1982, amb la presència de Sofia Salvador i en el marc del Cinquantenari de les Normes de Castelló.
 
Trenta anys després, les imatges de la producció cinematogràfica, que eren prou deteriorades (com vam comprovar en projectar-les en reunió de la Fundació l’any 2008), han estat restaurades i passades a suport digital. La Fundació Francesc Ferrer i Pastor, la Filmoteca Valenciana i institucions com l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana de la Universitat de València, l’editorial Denes o la mateixa Fundació han col·laborat en esta tasca per tal de retornar la figura de Salvador amb la imatge, els colors i el so fresc després de 30 anys.
 
Encara que oficialment es diga que va ser estrenada el 10 de novembre de 2010 al Centre Octubre de Cultura Contemporània, la veritat és que la Fundació Carles Salvador, ja l’havia projectada dos mesos abans, en el marc de la seua Setmana Cultural d’Agost, i amb assistència dels directors i de l’editor Francesc Ferrer Escrivà.
Pàgines Web: 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!