L’informe sobre l?escut d?Ares del Maestrat i la decisió oficial

A petició de Francesc Fuentes, llavors alcalde, i després de la publicació el 2006 dels dos volums de la Crònica documentada d’Ares entre 1157 i 1550, vaig fer el 2010 este informe sobre l’escut (un altre sobre el nom del poble, i un altre sobre la bandera). La síntesi la veuen al gràfic: l’escut en pedra sobre el llindar de la Sala o casa de la Vila, l’usat habitualment i encara vigent, que té sempre el fons blau, la meua proposta caironada, i la que finalment va aprovar la Conselleria de Presidència amb el dictamen favorable del Consell Tècnic d’Heràldica i Vexil·lologia (sense que incloga la “corona real abierta” de sobre, que ens retrotrau al temps anterior a la democràcia atenesa del 510 aC). Commemorem les 2.500 visites al bloc!

L’escut usat actualment reprodueix fidelment el que es va representar en forma ovalada a la nova església decorada al voltant de 1740, i per tant porta uns adornaments exteriors en forma de cartel·la d’estil barroc-rococó (idèntics, per cert, als que hi ha a Benassal al saló de la casa de Vives, ara Miralles, al Joc). A l’interior no hi ha un autèntic escut quartelat, sinó que sobre un camp d’atzur (blau) hi ha els quatre elements heràldics que el composen, que són al cap la creu vermella de l’Orde de Montesa i de Sant Jordi, al centre a la mateixa alçada el castell (símbol de l’antic castell amb jurisdicció senyorial pròpia) i els quatre pals de la casa reial, i al peu l’emblema parlant dels dous bous junyits que llauren (= aren) a parell.

La destrucció general d’edificis, art i documentació que va patir la vila el 1707 no va deixar cap representació anterior de dit escut, tret de quatre testimoniatges, un sobre pedra, un segell sobre cera, molt gastat i quasi esborrat, i dos sobre objectes del tresor parroquial que es van lliurar l’any 1937 al Museu de Castelló però no han estat recuperats, per tant només en queden descripcions prou incompletes.

Sobre pedra resta un escut de la segona meitat del segle XVII que figura damunt del llindar de la porta de l’edifici que era Hostal municipal, i ara és Casa de la Vila. Es tracta de pedra blanca de la Montalbana i està prou ben conservat malgrat la poca duresa del material. Presenta els quatre elements abans esmentats en la mateixa disposició, amb un detallisme prou gran com per preferir-los als altres (excepte en el cas del cromatisme, que no existeix o ha desaparegut, si en tenia originalment).

D’aproximadament 1460 era el calze gòtic de l’església, on degut a la mida ben seu reduïda (25 cm. d’alçada) l’escut es representa de forma resumida, sense que apareguen els atributs reial i senyorial, però amb la gran aportació d’anar esmaltat en colors sobre argent: en losange d’or, fons d’atzur i castell daurat de tres torres i dos bous al natural, un a cada costat, aprofitant els angles del losange.

El segell no devia tindre moltes diferències, tret que els bous, també per motius d’espai, es sobreposaven al peu del castell, de forma semblant a l’escut en pedra. No s’aprecien els altres elements, però això podria ser perquè la cera està esmerada pel pas dels segles.

De març de 1562 era la creu parroquial major de l’església, d’estil plateresc però amb reminiscències gòtiques, obra morellana de Gaspar Santalínia. Amb una alçada superior al metre, tenia al pom exagonal una representació de l’escut que Milian no descriu, i que per tant, com passa en altres ocasions en que es produeix aquest fet, no es devia diferenciar del que acabem de descriure al començament. Com aquest era el model d’aquells, no li calia descriure’l, i ara aquells ens el reconstrueixen per omissió. Evidentment, si hagués estat diferent, com en el cas del calze, l’hauria descrit.

Tanmateix, el 1784 es va publicar l’Atlante, obra de Bernat Espinalt, on es fa una descripció de l’escut que, tot i coincidir amb els elements tradicionals, trenca amb molts segles de tradició perquè
– a) no respecta la forma externa tradicional en losange o ovalada (que substitueix per una de quadrilonga de punta rodona);
– b) no respecta el camp uniforme tradicional d’atzur o blau (que substitueix arbitràriament per gules, or o argent);
– c) fa un quarterament inexistent que no respecta la distribució tradicional dels elements (“sus armas son en escudo quartelado: en primero un castillo, en segundo las quatro barras, en tercero la cruz de Nuestra Señora de Montesa, y en el quarto dos toros, y al timbre corona real”).
Per tant, aquest escut d’Espinalt és clarament incorrecte i no s’ha usat mai a Ares.
 
La meua conclusió, partint de l’escut tradicional, era la proposta de restaurar la forma medieval en losange, amb quatre quarters (que permeten mantenir la distribució tradicional de l’escut vigent):
– al cap, en camp d’argent, la creu vermella de Montesa i Sant Jordi d’Alfama
– a baix, a l’esquerra, en camp d’atzur, el castell al natural
– a la dreta, les armes reials, en camp d’or, quatre pals de gules
– al peu, en camp d’atzur, els bous amb jou que llauren a parell, en color natural (simplificats en el meu esbós, no sóc dibuixant ni dissenyador)

Però la decisió oficial seria una altra: “Tras la revisión del dibujo, el escudo [inmemorial] de Ares del Maestrat queda organizado como escudo cuadrilongo de punta redonda y cuartelado (cuatro divisiones): primer cuartel, en campo de plata, cruz plana de gules (color rojo intenso); segundo, en campo de oro, cuatro palos de gules; tercero, de azur (color azul intenso), castillo de plata con tres torres, mazonado y aclarado de sable (color negro); cuarto, en campo de gules, dos toros arando de oro. Tiene por timbre (insignia superior), corona real abierta.“, segons el diari Mediterráneo de 2 de desembre de 2011.

Està clar que han volgut aplicar les regles heràldiques de no superposar color i metall i a la inversa, per tant no hi tinc res a dir, i són admissibles, el castell d’argent i els bous llaurant d’or. Però el que no admiteixc de cap manera és l’arbitrari camp vermell per als bous, perquè se l’han inventat, i sempre ha estat blau, com la majoria dels camps dels escuts del Maestrat. I el cas d’Ares no n’és una excepció.

Postdata: el nou símbol, que jo sàbia, encara no figura en cap lloc públic ni virtual d’Ares. Tanmateix, no hi vixc i no ho puc dir de cert. Només en la Wiquipèdia n’han creat un que segueix aquesta tendència.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *