HI DIC LA MEVA

Espai d'opinió d'en Pere Costa Vilanova

CONDEMNATS A APRENDRE

Aquest és el títol del llibre escrit per en Ramon Casadevall, el veterà educador (així es defineix ell mateix) que ha exercit un mestratge sobre diverses generacions de docents, pares, alumnes…, segurament sense ser-ne conscient. 

Conec i he tractat en Ramon des que vaig començar el meu periple professional a principis dels 80 del segle passat; primer a través d’un amic comú mestre, en Pere Fanals, qui em va introduir en la personalització de les propostes educatives i la pedagogia no-directiva, inspirada en Carl Rogers. Després hem anat coincidint, amb una relació més intensa en el període que vaig fer de gestor de formació permanent a l’ICE de la UdG. De cada conversa, per breu que fos, en sortia amb alguna cosa apresa i alguna pregunta.

Entre altres coses, vaig aprendre d’en Ramon la importància d’encertar en la pregunta quan reflexionem o ens posem en qüestió algun tema o alguna proposta educativa. Ell em va fer veure que quan no encertem en la resposta és perquè no tenim la pregunta adequada.  El títol porta un entre parèntesis sorneguer i un punt provocador, que ens dona pistes sobre l’autor i ens fa reflexionar: Pràcticament una teoria.

La lectura del sumari, tant dels grans apartats: l’educador, al captard; en diem educació…; els treballadors de l’educació; grans de mostassa i inici de final, són també sorprenents. Si hi afegim els títols de cada apartat, tenim la certesa que ens trobem davant d’un punt de vista original. En transcric un de cada apartat: l’educador sempre s’explica; no es pot amagar en el silenci, fins i tot quan, conscientment calla (0.8); Al roser no li cal aprendre a fer roses (1.11); Cada organisme, el seu manual d’instruccions (2.26); Demanar i esperar (3.6); Artesania i educació. Bona barreja! (4.2).

Les cites bibliogràfiques són un altre trumfo de l’obra. La selecció és molt acurada i són una bona síntesi dels autors i les lectures que han inspirat a en Ramon a través de la seva llarga i fecunda trajectòria.

Des de les primeres places és un elogi a la humilitat, ingredient imprescindible per aprendre a ajudar a aprendre. D’entrada fa una declaració de principis on diu que cal acceptar la nostra petitesa, perquè ens ajuda a créixer. “La ingenuïtat no té límits!”, diu textualment i confessa que escriure li fa una mica de recel. Sort que ha assumit el risc!.

La tria de situacions pràctiques viscudes és un altre ingredient imprescindible i recomanable del text. Diu que “una experiència viscuda també val més que mil paraules”. N’hi ha força escampades al llarg del text; extretes de l’observació, de la pròpia pràctica o de la viscuda per altres. Per exemple, el noi infermer a qui els mestres van dir que no servia per als estudis i ha llegit la seva tesi doctoral (plana 51); o la de criatures a qui ha ajudat a canviar la creença que no tenien capacitat lectora (plana 57)…,

Cadascun dels quatre apartats finalitza amb una síntesi que pretén reflectir les idees essencials desenvolupades. En Ramon, murri com és, ens ajuda en el procés d’evocació perquè retinguem, si volem, el que és essencial, els pilars que sostenen el seu edifici educatiu i que ens convida a compartir o a triar-ne el bocí que ens vagi bé.

Les activitats de formació permanent que dirigia en Ramon tenien una particularitat: generaven passions. Passions a favor i passions en contra. Adhesions incondicionals i crítiques ferotges. No recordo que generessin indiferència. Sospito que passarà el mateix amb els lectors d’aquest llibre. Bé, és probable que els de la crítica ferotge ni s’hi acostin, excepte que si es donen l’oportunitat de dubtar.

Si compartiu la idea que tota persona pot aprendre, que en té el potencial i que els educadors l’única cosa que podem fer és practicar tres verbs: oferir, oferir-nos i acompanyar (en el sentit d’esperar activament) acceptant el repte i les limitacions que tota artesania comporta, no us podeu perdre aquesta lectura o, millor encara, la relectura quan en tingueu necessitat. Em fa l’efecte que quan alguna cosa relacionada amb l’ofici d’educador us preocupi i no trobeu la pregunta, la relectura d’alguns apartats, exemples o cites bibliogràfiques que ha fet en Ramon, us/ens ajudaran.

El llibre ha estat publicat per Rosa Sensat a la col·lecció Testimonis, en concret és el número 15. M’han vingut ganes de llegir algun dels altres autors – també amb una llarga experiència – i títols ja publicats. Un encert editorial que celebro.

 

Pere Costa. Gener 23

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.