9 DE MAIG, DIA D’EUROPA (a Girona)
El 9 de maig es commemora el dia d’Europa. L’origen de la celebració és la proposta del ministre francès d’exteriors de l’època, el Sr. Robert Schumann, qui va proposar, cinc anys després de l’armistici, exactament el 9 de maig de 1950, un pla perquè la producció alemanya i francesa de carbó i acer, elements necessaris per a la construcció d’armament, estigués sota el control d’una autoritat supranacional única. Així naixia la CECA (Comunitat Europea del Carbó i l’Acer), l’embrió de què seria després la Unió Europea.
Catalunya ha estat sempre un país europeista. Els catalans hem vist en la idea d’Europa un garant dels drets humans, de la justícia i del dret dels pobles a decidir lliurement el seu futur, un horitzó que ens permeti la plena realització política; o sigui, disposar de les eines per a decidir què en volem fer de la riquesa que generem i amb quines prioritats volem distribuir-la.
L’entrada d’Espanya a la Unió Europea, el 1986, va ser, en general, ben rebuda pels nostres països. La comunitat educativa és i ha estat un dels agents entusiastes de la projecció europea. A Girona, l’entusiasme d’alguns professors – entre els quals hem de destacar el professor de filosofia i actual director de l’Institut Salvador Espriu de Salt, Sr. Xavier Serra – va esperonar l’organització d’actes cívics i culturals coincidint amb la celebració del 9 de maig.
L’associació Amics de la UNESCO de Girona ha donat suport i proposat actes específics per contribuir a fer realitat el que expressava Salvador Espriu en el seu llibre de 1954, El caminant i el mur: (Oh, que cansat estic de la meva / covarda, vella, tan salvatge terra, /i com m’agradaria d’allunyar-me’n, /nord enllà, /on diuen que la gent és neta /i noble, culta, rica, lliure, /desvetllada i feliç!)
Avui, 8 de maig, ens hem trobat una colla davant de l’escultura per a Europa que té a Girona l’escultor Andreu Alfaro des del 1983. Durant molts anys aquesta obra presidia la plaça d’Europa i ara, des que es van fer les obres de l’estació de l’AVE i dels busos, és a la rotonda de la Devesa, just quan s’enfila la Ronda Ferran Puig, en direcció a l’estació de trens. Trobo que és una de les escultures més reeixides de les moltes que formen el catàleg d’escultures dels carrers de la ciutat.
En l’acte han pres la paraula tres estudiants Erasmus de la UdG: un italià, un noi brasiler i una noia romanesa; ha intervingut també una professora de la UdG, amb àmplia experiència en projectes europeus a França i Bèlgica; tots tres acompanyats i assessorats per la directora de la càtedra UNESCO de la UdG.
Les quatre intervencions han estat interessants i suggerents. L’italià ha llegit un paràgraf del discurs del malaurat David Sassoli en la presa de possessió com a president del Parlament Europeu l’any 2019, càrrec que va ocupar fins a la seva mort el gener del 2022. El brasiler, que s’ha preguntat que feia un no europeu en un acte d’Europa, ens ha ajudat amb els textos triats a veure Europa des d’una perspectiva externa. La romanesa ha fet una aportació personal sobre la seva experiència d’estada en diferents estats de la Unió Europea i com això l’està ajudant per ser un agent actiu de la construcció cultural i educativa, tasca encara pendent. Finalment, l’aportació de la professora de la UdG, ens ha permès recordar que som en l’any europeu de les competències: aquelles actituds i habilitats que necessitem els ciutadans europeus per a contribuir activament en un món que té reptes grans d’abast mundial: la revolució digital, la sostenibilitat, el canvi climàtic…
Suggereixo que dediquem un any europeu als valors, o, més ben dit, a les virtuts que venen de Plató, 400 anys abans de Crist, i que s’han mantingut, ampliat, fins i tot, apropiat per part de diferents escoles filosòfiques i religions; però que, encara avui, ens ajudarien a reforçar les qualitats morals positives que tenim les persones, en oposició a les negatives o vicis.
La construcció europea necessita reforçar les qualitats de les bones persones, que sempre són més que no pas les que treballen per a la destrucció i l’explotació dels altres. Serem competents en la mesura que siguem respectuosos amb les diferents maneres de veure el món i, al mateix, temps ferms i agosarats en la defensa dels serveis públics i la justícia social.
Pere Costa, 8 de maig de 2023