El farcellet i el vestit blau

Pere Cardús i Cardellach

Publicat el 6 de gener de 2017

Sento soroll a casa

Sento soroll a casa. Tot és fosc. No sé si obrir els ulls o tancar-los i mirar de continuar dormint. M’espero. Quiet. Sento veus, ara. Fluix. Molt fluix. No parlen la meva llengua. No els entenc. Semblen àrabs, per la melodia que fan quan parlen. Són veus d’home. Greus però harmonioses. No parlen a batzegades. I això em calma. D’entrada m’havia espantat. Ni riuen ni criden. Ara ja gairebé no diuen res. Sento algun moviment, però ara ja poca cosa. I ara ja no els sento. Tot s’ha calmat. El silenci és complet. Tan sols el tic-tac del rellotge de la paret, que sembla que només parli quan tothom calla. I res més. M’adormo. Demà ja esbrinaré què ha passat.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de pessics per Pere Cardús i Cardellach | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent