El farcellet i el vestit blau

Pere Cardús i Cardellach

Arxiu de la categoria: mirades

‘Quan els refugiats érem nosaltres’, adaptat per l’Agrupació Coral de Matadepera

0

Aviat farà un any vaig escriure un article sobre la situació greu dels refugiats. Amb el títol ‘Quan els refugiats érem nosaltres‘ pretenia recordar que aquesta situació que viu avui tantíssima gent arreu del món també la van viure els nostres avis, besavis o rebesavis. I que mai sabem si la tornarem a viure nosaltres o els nostres fills o els seus fills. El text va agradar als impulsors d’una obra que preparaven els amics de l’Agrupació Coral de Matadepera, que el van adaptar perquè formés part de la seva cantata ‘Més enllà’. Cap a l’estiu de l’any passat, van presentar l’obra públicament. Podeu veure el fragment del meu text a continuació (i tot el concert si us ve de gust): (més…)

Publicat dins de mirades | Deixa un comentari

Idomeni, el malson d’Europa (una exposició d’Oriol Bäbler)

0

Avui desmunten l’exposició de fotografies d’Idomeni d’Oriol Bäbler al Temple Romà de Vic. Hi ha estat una mica més d’un mes i ahir vaig fer una escapada per a poder-la veure abans no la retiressin. Sé que més endavant es podrà veure en alguna altra ciutat (miraré de portar-la a Terrassa), però no em volia perdre la instal·lació en un lloc tan bonic com el Temple Romà.

Hi ha més d’una vintena de fotografies dels camps de refugiats que es van instal·lar des del 2014 en aquest poblet petitíssim grec a la frontera amb la República de Macedònia. Bäbler, jove periodista i cul inquiet, va passar-hi uns mesos mirant d’ajudar aquesta gent que fuig d’una guerra i que troba les fronteres d’Europa tancades. (més…)

Publicat dins de mirades | Deixa un comentari

El patró d’un matí desigual

0
Publicat el 4 de gener de 2017

Aquest matí havia de portar el cotxe a netejar. M’havien donat hora a dos quarts de vuit, a la Fupar. M’hi he presentat puntualment. Com que no és a prop de casa i s’havien de quedar el cotxe un parell d’hores, he pres l’ordinador per aprofitar l’estona en alguna cafeteria que trobés.

A un quart de vuit, els carrers de Terrassa pels que he passat començaven a notar l’actitivitat dels seus ciutadans en forma de treballadors. A banda d’una desena de cotxes, he compartit els carrers lleugerament il·luminats per un sol poruc amb dones que caminaven a pas accelerat. No he vist cap home que caminés així. (més…)

Publicat dins de mirades | Deixa un comentari