Independència per canviar-ho tot
Sempre hem sentit a dir que quan es construeix una casa cal vetllar perquè els fonaments siguin forts i preparats per donar les prestacions que es desitgen. Aquesta mateixa premissa aplicada al procés cap a la independència ens ha de portar a crear un nou Estat amb uns fonaments ferms al servei de les persones. La independència ens ha de permetre alguna cosa més que canviar de passaport i bandera. Tenim la mala experiència de viure en un Estat en què la societat va per davant de les lleis, i on aquestes, sovint, són més un fre que no pas un instrument que protegeixi la ciutadania i en permeti el desenvolupament. Hem de crear un Estat modern i amb un futur engrescador.
Sempre hem sentit a dir que quan es construeix una casa cal vetllar perquè els fonaments siguin forts i preparats per donar les prestacions que es desitgen. Aquesta mateixa premissa aplicada al procés cap a la independència ens ha de portar a crear un nou Estat amb uns fonaments ferms al servei de les persones. La independència ens ha de permetre alguna cosa més que canviar de passaport i bandera. Tenim la mala experiència de viure en un Estat en què la societat va per davant de les lleis, i on aquestes, sovint, són més un fre que no pas un instrument que protegeixi la ciutadania i en permeti el desenvolupament. Hem de crear un Estat modern i amb un futur engrescador.
Són massa les vegades que sentim allò de “primer la independència i després ja veurem com ho fem”. Però no ens enganyem, si no ens impliquem tots i totes per assentar les bases d’un model d’Estat al servei de la majoria social, tornarem a caure al mateix forat on som ara. Ens robaran i maltractaran igual, amb una mica de sort, però, ho faran en català. Hi ha moltes qüestions que no es troben a l’eix ‘Catalunya-Espanya’, sinó a l’eix ‘esquerra-dreta’, i dependrà de la capacitat d’incidència de la ciutadania com a col·lectivitat que tindrem un futur o altre.
Ara tenim l’oportunitat de construir-nos el futur de cap i de nou, no permetem que l’oligarquia catalana ens reprodueixi el model d’Espanya. Fem un país sense Millets ni Bárcenas, on l’escola pública sigui preferent i no se subvencioni la privada amb els diners de tots (a Figueres regalem terrenys a l’escola d’elit Montessori mentre tenim escoles en barracons), vetllem perquè la sanitat pública tingui els recursos que necessita per oferir un bon servei, allunyem els gàngsters de la banca del poder, rescatem persones i no bancs. Construïm les infraestructures necessàries pel bé de tots, i no per les sucoses comissions que s’emporten els de sempre. Garantim un habitatge digne per a totes les persones i tinguem present que els recursos naturals no són il·limitats.
A aquestes alçades de la pel·lícula ningú hauria de quedar-se contemplant el panorama, la marea va pujant i cada vegada són més els coneguts que tenen dificultats per arribar a final de mes, mentre uns pocs van ampliant beneficis any rere any. Els mateixos que ens han portat on som ara ens en volen treure deixant-nos sense feina i qui la té amb un sou més baix, mentre el cost de la vida segueix pujant.
L’economista Josep Manel Busqueta ho diu així: “Avancem cap a una societat de clients, i no de ciutadans, amb tants drets com diners tinguem en el nostre compte bancari”. Ara i aquí, tenim l’oportunitat de capgirar aquesta dinàmica i la pressió social serà clau per definir en quin model d’Estat ens embranquem. Independència, sí! Però que serveixi per canviar-ho tot!