Dels Aiguamolls a la consulta

Fa unes setmanes que vam veure el documental sobre la lluita que es va portar a terme als Aiguamolls de l’Empordà, amb l’objectiu de salvar-los de les maniobres especulatives que els havien d’arrasar. Una de les conclusions que se’n pot extreure és que gràcies a la mobilització popular i a la tossuderia d’uns quants, avui tenim els Aiguamolls que tenim.

Ara tothom ho aplaudeix, tot l’espectre polític, de dreta a esquerra, però al seu moment no va ser així. Com no ho han estat (de moment) altres fites aconseguides gràcies a la mobilització i a la pressió popular. Només amb la perspectiva dels anys es reconeix que la mobilització popular és la base de qualsevol avenç social. El poder ja es preocupa bé prou de no transmetre un missatge a la ciutadania que digui “Si us mobilitzeu, guanyareu”, no fos cas que el ramat se’ls revolucionés i perdessin algun privilegi dels molts que tenen. Però no ho poden controlar tot, sempre deixen alguna escletxa. Aquestes escletxes són les protagonistes del moment polític que vivim a Catalunya. La manifestació de l’Onze de Setembre de 2012 i la cadena humana de la Diada d’enguany n’han estat la màxima expressió, però és des de fa molts anys, que moltes persones i organitzacions han lluitat per arribar on som avui.

Ens trobem davant un moment històric que l’hem de gaudir fent un esforç més, el moment s’ho val. Les mancances democràtiques de l’Estat espanyol faran necessària la contínua mobilització dels catalans fins aconseguir l’objectiu que ens proposem, la independència total i absoluta, allunyada d’eufemismes. Pel camí trobarem una oposició frontal d’Espanya i també alguna trampa més que els terceraviistes ens voldran colar. Han forçat una pregunta difícil d’entendre i rebuscada, però tot i ser poc amant de les fotos, la de dijous passat té un valor immens, encara que la formulació de la pregunta generi molts dubtes. El punt d’inflexió que representa l’acord de la pegunta i la data per celebrar una consulta d’autodeterminació és molt gran. Hem fet un pas de gegant.

Tanmateix, queda molt de camí per recórrer. Un camí complicat pel qual hem d’estar preparats, perquè hi haurà estones que el desànim tornarà a aparèixer, ens voldran fer creure que l’objectiu comú d’una part important de la societat catalana no és realitzable, i només la força de la gent, una vegada més, tornarà a obrir escletxes, a demostrar que si els ciutadans volen exercir un dret col·lectiu com és decidir el seu futur, ho poden fer. No hi ha llei que ho pari.

Avui, amb consulta o sense, som molt més a prop d’esdevenir un nou estat independent, i no pararem fins aconseguir-ho, però no oblidem que les privatitzacions continuen, que els bancs segueixen desnonant, socialitzant el deute i privatitzant els beneficis, que el projecte neoliberal segueix ben viu, i que els corruptes campen lliures pel nostre país. Seguirem ferms a totes aquestes lluites, perquè només tindrem un futur millor si ho canviem tot.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.