M’ha agradat més la segona visita que hi he fet que no pas la primera. Depèn molt de la receptivitat personal i de l’estat d’ànim.
Hi observo una estreta relació amb els temes de la seva poesia.
La naturalesa com a artista insuperable; la dialèctica entre la naturalesa i la seva representació en forma de mapes o diagrames que poden ser vistos com a obres d’art; l’artista humà i l’artista natura confrontats; l’excés d’obres d’art …
No em sembla de cap manera una exposició buida, sinó que fa pensar i és recomanable visitar-la més d’una vegada.
Fins al 12 de febrer a La Pedrera de Barcelona. Oberta de 10 a 20 cada dia de la setmana! Quin luxe i quina sort!