El bloc d'en Pere

Sota la direcció/coordinació de Carme Junyent, es publiquen les ponències sobre les jornades dedicades al gènere en la llengua catalana, organitzades sota els auspicis del GELA (Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades) a la UB el 2010.

S’hi afegeixen dues aportacions molt sucoses i l’Acord sobre l’ús no sexista de la llengua, fruit del grup de treball constituït arran de les jornades.
Les aportacions de l’editora (editor) M. Carme Junyent i els annexos esmentats, a càrrec de Liliana Tolchinsky i Lluís de Yzaguirre, no tenen pèrdua. També podem destacar les intervencions de Joan Martí, de l’IEC, i les dels correctors.
Hi figuren també defensors de la flexió exhaustiva de gènere en noms i adjectius, convençuts -i convençudes- que així contribueixen a la “visibilització” de les dones.
El llenguatge políticament correcte, i les seves derivacions suposadament no sexistes, han fet estralls en alguns sectors, singularment en algunes esquerres (benpensants i una mica obtuses) i en els ambients escolars, segons subratllen diversos ponents.
En essència, tot prové de la confusió entre gènere gramatical i sexe biològic del referent, de la ignorància i menysteniment del terme no marcat en les oposicions de gènere -que sol correspondre al gènere morfològic masculí- i en la ingènua creença que modificant -o violentant- l’ús del llenguatge contribuïm a canviar la societat.
El mimetisme de la llengua anglesa, que no disposa de flexió de gènere, i un etnocentrisme poc conscient d’ell mateix -hi ha llengües amb més de dos gèneres, o llengües en què el terme no marcat corespon al femení- fan la resta.
Com diu algú, més que visibilitzar, l’important és incloure.
Una aportació amb arguments abundants i variats al combat contra alguns excessos, ben propers a l’estultícia més o menys ben intencionada, que patim en els nostres temps incerts i desorientats.

Publicat per la Biblioteca Universal Empúries el setembre del 2013