Encara que sigui per commemorar la Puríssima Concepció i la Immaculada Constitució, permeteu-me el goig de proclamar que agraeixo setmanes com aquesta. He gaudit de cinc dies de festa contra dos de feina, i no pas seguits!
Invoquem l’esperit, diuen que d’origen catòlic, de la festa i la celebració gratuïtes. Per a què volem ser tan productius, si després se’ns ho queden els bancs? Que protestin els empresaris! Deixem que arrufi el nas la Merkel, kapo de la nova Europa!
En aquests temps de crisi s’agraeix una alegria de tant en tant. Reivindiquem Paul Lafargue, gendre de Marx, i el seu dret a la peresa!
Potser només una vaga general de mandrosos festius posarà terme a la monumental presa de pèl, a l’espoli gegantí que els qui no hem fet altra cosa durant tota la vida que treballar a les ordres d’altri patim ara.
Què us semblaria una ILP per demanar la instauració permanent de la setmana del 5 a 2 a favor nostre?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!