El bloc d'en Pere

Un tresor de poesia xinesa del segle IX de la nostra era.

Aquest poeta, funcionari de l’estat en una llunyana regió xinesa, sintetitza les virtuts d’aquesta gran tradició.
Expressió velada pel pudor; objectivisme aparent del qual es desprèn un lirisme profund, autèntic; simplicitat de les imatges i de l’encadenament dels versos, que operen més aviat per juxtaposició.
Aquesta obreta conté un intens elogi de l’amistat, de la naturalesa i de la vida senzilla, amb l’inevitable pas del temps i les alegries i les angúnies de cada dia.

Poesia majúscula en minúscules.
Vet aquí els darrers versos del poema darrer:

Quan ja en tinc prou, m’ajec de nou sobre els coixins
i m’adormo amb el rostre que mira cap al sud.

Editat per Labreu edicions, en versió de Marcel Riera a partir de l’anglès Arthur Waley, un sinòleg que mai no es mogué de Bloomsbury.