Es difon per terra, mar i aire. Els mitjans públics catalans també se n’encarreguen. Disminueixen les oportunitats d’oferir-ne visions alternatives, ni tan sols com a simple oient: la censura augmenta. Es nota qui governa a Catalunya.
El problema no és pas només el dèficit fiscal amb Espanya.
Encara és més gran el forat que creen el frau fiscal escandalós, o els impostos suprimits o rebaixats
I les conseqüències de la política de retallades, que redueix enormement la demanda.
I l’obligació de retornar el deute per damunt de tot (un cop que el deute privat s’ha fet públic, sense cap contrapartida per als beneficiats), passant per davant de les necessitats socials i dels serveis públics (reforma constitucional de l’art. 135, aprovada de pressa i corrents i sense debat públic per PP i PSOE).
Tot plegat no és neutre ni casual, sinó una política dictada pels interessos del capital.
L’única forma de sortir-se’n és negant-se a retornar una part del deute: la netament especulativa. La insubmissió no ha de ser només per a la Llei Wert, també per a la política neoliberal d’austeritat.
Hem d’acabar amb la deutocràcia!
Exercim el dret a decidir social i nacional!