El vell del bosc oblida la destral clavada.
Les rialles d’or travessen la fosca.
Els cucs es mengen bé l’afusellat.
Terres velles que treballen dos joves.
Perillosa és la mort blanca.
Tard, la cambrera s’ha arrencat els pits;
s’ha desmaiat ràpidament.
Tremola el cant del grill, aquesta nit.
Les lluernes tranuiten.
(De Parc de gessamins, 1987)
Esperem veure publicats ben aviat els seus inèdits, dels quals donava notícia el suplement cultural de l’Avui. I que es torni a editar per al lector actual la seva valuosa obra.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!