El bloc d'en Pere
El fil dels dies
22 d'abril de 2012
2 comentaris
Tot paint la derrota del Barca. (Adéu, Lliga, adéu)
Passa sovint que els bons perden i els dolents guanyen. Gairebé diria que és la norma en les relacions de poder.
Derrotat per un equip que -diuen els entesos- juga pitjor al futbol. Marca el gol de la victòria un paio xulesc i ensuperbit com el seu entrenador. Un compendi de les tradicionals virtuts reialmadrilenyes.
Guanya “el equipo del Régimen”, protegit per la dictadura i per l’aparell de l’estat, que en franca col.lusió li eixuga gran part del seu deute astronòmic permetent-li operacions especulatives. Un equip, a més a més, borbònic (és Reial!).
El Barça hauria de reivindicar més la seva tradició republicana i rabassaire -com se’ls deia abans que es generalitzés l’asèptica denominació de culer, segons el meu pare-. Un equip que compta amb un president assassinat per la sublevació feixista.
Derrotat per un equip que -diuen els entesos- juga pitjor al futbol. Marca el gol de la victòria un paio xulesc i ensuperbit com el seu entrenador. Un compendi de les tradicionals virtuts reialmadrilenyes.
Guanya “el equipo del Régimen”, protegit per la dictadura i per l’aparell de l’estat, que en franca col.lusió li eixuga gran part del seu deute astronòmic permetent-li operacions especulatives. Un equip, a més a més, borbònic (és Reial!).
El Barça hauria de reivindicar més la seva tradició republicana i rabassaire -com se’ls deia abans que es generalitzés l’asèptica denominació de culer, segons el meu pare-. Un equip que compta amb un president assassinat per la sublevació feixista.
Encara ens queda la Champions. (M’oblidava de la Copa, però com que és la copa del Rei, per mi ja se la poden ben confitar!)
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Alguns ja hi parlen d’una nova era i tot d’aquest llenguatge florit que als castellans els agrada de valent, però no s’ha dit tot. El Mourinho i el CR7, quan se’ls fa una cosa estranya al cap, ja se’n volen anar, o fan bestieses que fa enrabiar-se amb ells fins i tot els seus fans més fanàtics. Vull dir que potser això els passarà l’any vinent, no pas ara.
Només que el Barça té que continuar. Dimarts, guanyar el Chelsea (amb els jugadors que ahir no van jugar) i esperar que el Bayern, que els alemanys no son pas ximplets, no perdin al Bernabéu, que amb això ja els serveix per anar cap a la final.
Saluts,
JULIÁN.
El Reial Madrid hauria de ser igual que Bayern de Munich, Chelsee o qualsevol equip d’un altra lliga.
Els equips de Barcelona hi haurien de jugar amb una lliga catalana de fútbol o europea, sense passar pels espanyols o el Reial Madrid.
I per suposat el fútbol hauria de ser un esport sa i saludable més, on es pot perdre o guanyar.
I no dornar-li significats que no té, i en si en té, encara són més els seus efectes boomerang, dolents i relliscosos de retorn, més potents i contraproduents dels que es poden explicitar en inici.
A no ser que el Barça siga més que un club, és a dir, un negoci per uns quants i en mans dels mercats.