En un mà a mà ben complet desenvolupen les seves tesis de democràcia radical.
Forcadas creu en la bondat possible de l’ésser humà. És optimista antropològica, no pas ingènua: sempre hi haurà conflictes i sofriment, però es poden disminuir molt i, sobretot, cal treballar incessantment per millorar una societat que mai no serà perfecta.
També es mostra partidària d’organitzacions polítiques alternatives als partits, massa jerarquitzats i professionalitzats. Caldrien organitzacions sense líders permanents, més fugisseres i igualment efectives.
Les dues són anticapitalistes i estan a favor de la independència de Catalunya -encara que la Vivas no ho sigui, en principi- per tal de canviar el sistema social de baix a dalt, i perquè les comunitats més petites permeten una participació política més directa i més intensa, dimensió imprescindible per a una vida feliç.
(Avui a les onze del matí, acte central de Procés Constituent a Barcelona, davant les fonts de Montjuïc, sota l’advocació de les quatre columnes de Puig i Cadafalch)
Sense por és editat per Icaria editorial en la col·lecció Más Madera a dues veus.
Amb l’altre, com no sé d’on li ve el sou (si és diner “públic” o no), no puc dir-ne res.
Atentament