Un altre article interessant a Il Manifesto sobre la necessitat d’aturar l’espiral del deute amb una decidida intervenció dels poders públics; la responsabilitat del frau fiscal, moltes vegades perpetrat pels mateixos que es beneficien dels interessos del deute; la necessitat de mantenir uns bons serveis i pensions públiques, pilar de la democràcia; i la conveniència de renunciar al creixement com a únic objectiu de l’economia.
Per tot això diu l’autor de l’article que seria convenient auditar el deute: com s’ha format, qui se n’ha beneficiat i en mans de qui està.
Cal replantejar-se de debò les veritables necessitats humanes:
Un Audit sul debito
Conté unes interessants reflexions sobre la generació del deute, i com els capitals acumulats provenen de l’explotació dels treballadors, de la seva precarització -un 10 % de la renda s’ha transferit dels treballadors al capital- i de la desregulació de les finances.
El diner en circulació és superior en deu o vint vegades al PIB mundial anual.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La certesa és una i no n’hi ha d’altra; els capitals acumulats provenen de l’explotació dels treballadors, abans, ara i demà.