El bloc d'en Pere

Aquest poeta vallisoletà (1910 – 2002) que va arribar als noranta-dos anys en plena creativitat, el vaig descobrir a través del seu recull Pasaje de la muerte niña (1999), en què afronta el tema de la mort, amb el rerefons de l’absència de la seva esposa, en un poema unitari compost a base de contínues interrogacions, molt característiques del seu estil.
El volum es completa amb unes il.lustracions de  l’autor que anomenava poeturas, entre mironianes i cal.ligràfiques.

Avantguardista franctirador, visqué sempre a la seva ciutat natal, on regentava un comerç de teixits.
Relativament  desconegut, no va ser fins passats els 60 anys que començà a tenir ressò i li arribà la consagració final.
 L’optimisme vital mai no l’abandonà. En l’últim recull, publicat el mateix any de la seva mort, aborda el tema del final:
 
Madrigal fin
a Esperanza

.. Y un día acabaré donde tú sabes
(y no, ¿mas quién lo sabe?
ni sabes de su cómo, de su qué
y yo donde sin donde,

sumido en esa fiesta de increceres
deshollado de ti)
……  y
seguirás corrigiendo los
exámenes de tus alumnos niños

en tanto un volar de hormigas
voladoras
suena en tu habitación,

y un pero se mueve
…… y yo ya no estaré

¡te moriré! ¿me vivirás?