El bloc d'en Pere
El fil dels dies
28 de desembre de 2012
1 comentari
Quants galls dindi va regalar Joan Fuster al seu editor?
No us perdeu l’exposició dedicada al cinquantenari de la publicació de Nosaltres, els valencians al Palau Robert de Barcelona.
Teniu temps fins al 17 de febrer.
Hi podeu admirar la fina cal·ligrafia de l’autor, minúscula, elegant i perfectament llegible.
Documents de l’època, fotografies, manuscrits de Fuster, cartes als editors, escrits de la censura o per a la censura ..
Tota una època davant dels ulls emocionats del visitant. I un magnífic reportatge elaborat per la Universitat de València -productora de l’exposició- fa uns quatre anys que inclou fragments de les entrevistes que Montserrat Roig li va fer per a la TV catalana. Eren uns altres temps -entrevistadora i entrevistat fumant!
Amb tot un seguit de declaracions de personatges de la cultura catalana, del Principat o del País Valencià, que tingueren el privilegi de conèixer-lo o que valoren la seva influència.
Amb una recança de fons: que Fuster no va ser prou ben tractat, que hi hagué un cert sentiment de culpa per la seva autoreclusió dels darrers anys, quan se sentia fracassat i desenganyat, fins i tot traït per alguns.
“Sota la dictadura, la culpa és de l’altre; en democràcia, la culpa és nostra” -són les darreres paraules d’aquest gran intel·lectual que continua essent un referent necessari i imprescindible.
Hi podeu admirar la fina cal·ligrafia de l’autor, minúscula, elegant i perfectament llegible.
Documents de l’època, fotografies, manuscrits de Fuster, cartes als editors, escrits de la censura o per a la censura ..
Tota una època davant dels ulls emocionats del visitant. I un magnífic reportatge elaborat per la Universitat de València -productora de l’exposició- fa uns quatre anys que inclou fragments de les entrevistes que Montserrat Roig li va fer per a la TV catalana. Eren uns altres temps -entrevistadora i entrevistat fumant!
Amb tot un seguit de declaracions de personatges de la cultura catalana, del Principat o del País Valencià, que tingueren el privilegi de conèixer-lo o que valoren la seva influència.
Amb una recança de fons: que Fuster no va ser prou ben tractat, que hi hagué un cert sentiment de culpa per la seva autoreclusió dels darrers anys, quan se sentia fracassat i desenganyat, fins i tot traït per alguns.
“Sota la dictadura, la culpa és de l’altre; en democràcia, la culpa és nostra” -són les darreres paraules d’aquest gran intel·lectual que continua essent un referent necessari i imprescindible.
Penjat en una paret, es pot llegir el contracte amb el seu editor Max Cahner, d’edicions 62 -una altre gran personatge de la nostra cultura- per a la publicació de la seva obra decisiva, que li valgué tota mena de polèmiques i de persecuciions, amb atemptats violents inclosos.
La clàusula desena estipula una ben curiosa condició -segurament, mostra de la ironia fusteriana, compartida per Cahner-, que diu més o menys literalment així: “L’autor es compromet a regalar al seu editor un titot -en dialecte: gall dindi- per cada nova edició que s’arribi a fer del llibre”
Quants titots va regalar Joan Fuster a Max Cahner?
No us la perdeu. Fuster segueix ben viu!
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bon any!