Escriptor italià que desenvolupa la seva obra entre els anys seixantes i els vuitantes, aquesta és la seva primera novel.la, publicada quan l’autor ja comptava 49 anys.
Narrador tardà però d’èxit considerable, encara que poc o no gens conegut entre nosaltres, retrata en aquest llibre l’ambient d’una vila del nord d’Itàlia, a la riba del llac Maggiore, en el període d’entreguerres, durant l’època feixista.
La invasió d’Abissínia seguint la política imperialista del Duce posa fi a la novel.la. Alguns dels seus ociosos personatges hi deixaran la pell.
Els personatges de Chiara es mouen per impulsos molt elementals que potser oculten una buidor interior. El joc i el sexe són alguns dels més importants.
La visió del món de l’autor, sota la capa d’humorisme, és ben desenganyada. Hi ha històries ben patètiques, explicades amb el seu distanciament impassible. Chiara és un escèptic impenitent i un gran observador, d’estil gens pretensiós i molt eficaç.
Piero Chiara. Il piatto piange. Mondadori, 2011