Interessantíssima entrevista a Il Manifesto amb Christophe Guilluy, geògraf social:
Hi ha un divorci entre les classes populars i l’esquerra. Aquest divorci és geogràfic i cultural. L’esquerra universalista ha oblidat la qüestió social.
Després de vint anys de mundialització, la divisió ja no és entre dreta i esquerra, sinó entre classes populars i classes dominants.
Els habitants de les grans ciutats que voten esquerra poden erigir barreres i fronteres culturals davant la immigració: es veu en la tria de les escoles i dels blocs de cases on viure. Els obrers no tenen manera de fer això, i demanen a l’estat que ho faci.
La percepció del multiculturalisme és diferent segons si es guanyen 800 o 10000 euros al mes.
Fa vint anys que les classes populars tenen una imatge cultural desvaloritzada, deteriorada. El terra electoral del Front Nacional és la classe treballadora.
El PSF sempre ha estat burgès i defensa qüestions que també les pot enarborar la dreta: l’elecció de la bicicleta en lloc del cotxe, etc.
Perché le classi popolari votano Marie Le Pen
Des dels anys 80, l’assimilació cultural s’ha abandonat. La integració cultural s’ha acabat: els immigrats i els obrers francesos no viuen als mateixos llocs. Aquests darrers han patit un xoc cultural enorme, quan han esdevingut minoria en el seu propi territori.
Hi ha un comportament racional de les classes populars. No s’ha de menysprear, és una resposta al que han viscut els darrers vint anys.
Sembla que els grans partits, que es limiten a fer propostes tècniques, tendeixen a fer que les classes populars no votin a les eleccions presidencials. A les altres, ja fa fa temps que s’abstenen.
Doncs tot Estat recau sobre les espatlles i l’economia de les seues classes populars i l’esquerres propugnen un Estat encara més pessat i amb més desficacis.