Un any després del primer intent, he aconseguit assistir a aquesta magnífica sessió, que l’any passat es va suspendre a causa d’un xàfec que havia caigut poc abans, i per la manca d’un local alternatiu.
El concert ha començat força puntualment als Jardins del Seminari amb la presentació del seu promotor i cervell pensant, Artur Blasco -que bé que sap parlar, aquest home-, i s’han succeït acordionistes d’Europa i Amèrica amb una perfecta organització: un quart d’hora d’actuació cada un fins a completar les quinze nacions del programa.
Hem pogut gaudir dels més diversos estils i variants dins d’allò que els profans anomenem, simplement, acordió: el diatònic, el cromàtic, el bandoneó, la concertina …
El ritme ha estat perfecte, no cansa en cap moment, i hem acabat a tres quarts de dues, després de tres hores i mitja inoblidables.
Hem sentit veritables mestres de l’nstrument, incloent-hi un trio d’harmòniques introduïdes com a precedent de l’acordió.
Amb iniciatives com aquesta podem estar segurs que la nostra societat civil, amb l’oportú recolzament de les institucions, té una vitalitat que res no pot estroncar.
Per molts anys!
L’endemà dissabte, a Arsèguel hi ha hagut la trobada d’acordionistes, i altres actuacions en les comarques pirinenques.