El bloc d'en Pere

Com deia en un apunt anterior -i altres blogaires hi coincideixen-, l’art i la literatura són un excel.lent refugi davant les adversitats.
Aquí va una estrofa de l’Orlando furioso, de Ludovico Ariosto, en l’original italià i en la versió del nostre Bonaventura Vallespinosa. Una mostra de l’elegància i la musicalitat ariostesques:
Quivi il crudo tiranno Amor, che sempre
d’ogni promessa sua fu disleale,
e sempre guarda come involva e stempre
ogni nostro disegno razionale,
mutò con triste e disoneste tempre
mio conforto in dolor, mio bene in male;
che quell’amico , in chi Zerbin si crede,
di desire arse, et agghiaciò di fede

(cant XIII, estrofa 20) 

Més tard, l’Amor, tirà que sempre salta
pel damunt de paraules i promeses
i sempre mira de fer caure en falta
les nostres prometences més enceses,
mudà en trist falliment tan noble i alta
fermança dada i honres compromeses
i en mal el bé, car qui Zerbí va creure
fidel amic insà i desig va treure.

Correspon a la història d’Isabel, que transcorre en part a Biscaia!