El bloc d'en Pere
El fil dels dies
17 de maig de 2012
1 comentari
O us ho empasseu o això serà Grècia
La brillant argumentació del portaveu ens insta a acceptar amb callada resignació, amb dolor de consciència i acte de contrició, les retallades que ens imposa el govern que vetlla per tots nosaltres.
No hi ha alternativa.
És culpa nostra i hem comès massa excessos.
Si no, això serà Grècia: i guanyarien les esquerres les pròximes eleccions.
No hi ha alternativa.
És culpa nostra i hem comès massa excessos.
Si no, això serà Grècia: i guanyarien les esquerres les pròximes eleccions.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A l’Estat espanyol el que ha triomfat i triomfa és la mentalitat social primo-riverista i falangista.
Instal.lada en les persones i la societat espanyola, les principals institucions incloses les bancàries, les caixes i ‘su obra social’.
Per fer una política per damunt de o al marge de qualsevol decisió econòmica coherent i en consonància a les necessitats reals del país que ens han dut a l’actual situació.
I l’esquerra posa l’accent en allò que no s’ha de fer, si PP-PSOE s’en passen dos pobles, l’esquerra s’en en passa quatre i fa propostes per a desvariar molt més. Aviats anem.
L’Esquerra ‘alternativa’ -de què?- De les polítiques socials que voldria fer la dreta del PP més el PSOE-IU en línees generals i que no poden ser.
L’alternativa real no és amb els socialistes, comunistes i ex-pce. Una esquerra de alt standing.
Ja que els nostres politics no valen per mantindre una gestió política a nivell europeu dels països nòrdics, almenys en de tindre la manilla del control monetari.
L’alternativa real és sortir-s’en del euro i retornar a la pesseta, per almenys tindre el control monetari i ajustar les necessitats monetàries i econòmiques a la realitat del país.
Ja que els nostres politics no valen per mantindre una gestió política a nivell europeu dels països nòrdics, almenys en de tindre la manilla del control monetari.
Tant si s’és de dretes com si és d’esquerres, sempre plourà de dalt cap avall i no a l’inrevès.
O què més dona una dreta de alt estanding, que una esquerra de alt standing? Si al final té que pagar-ho tot ‘poca ropa’ i els mateixos de sempre.
A més a més les necessitats dels països del sur no tenen per què coincidir i competir en les dels països nòrdics amb les seves necessitats respectives i més a més no és bó, per tant n’hi ha que sortir-s’en d’aquest euro nòrdic i centre-europeu.
La flexibilitat és la indepèndencia real d’aquest euro que ens ofega.