El bloc d'en Pere

El fil dels dies

21 de maig de 2013
0 comentaris

Miscel·lània de disbarats i ignomínies

Margarita Rivière, a l’edició de dissabte d’El País, ens recomana als catalans més simpatia i empatia amb els espanyols perquè, pobrissona, no es reconeix en aquesta Catalunya “incómoda y agria para el resto de España y acaso también para sí misma”. Afegeix: “¿Son ellos o nosotros los rencorosos? Cabe sacar lecciones”.
Per la meva banda, ja n’he tret les lliçons pertinents: el senyor Wert me n’acaba de donar una altra, i el LAPAO, i la Llanos de Luna, i no sé quantes animalades i agressions més …
Que la culpa és nostra, que no hem estat prou simpàtics, què caram! Recordeu en Maragall: “Pasqual Maragall habló, en los ochenta, de ser catalanes simpáticos: todos lo entendieron”.
Pobre Maragall! Se’n recorda, la senyora Rivière, de com va acabar l’Estatut? No hay peor ciego que el que no quiere ver.

En el suplement cultural del diari, Félix de Azúa, consultat, a manera d’oracle, com a “pensador que cuestiona los valores de nuestros tiempos convulsos”, l’emprèn sense venir a tomb contra “las teles autonómicas i el servicio de exteriores de la Generalitat catalana”, però no sotmet a crítica els corresponents serveis espanyols, perquè els deu considerar, de debò, els seus.

A l’Ara del mateix dia, en blanc i negre, en un article fet per criticar veladament la contestació de Noam Chomsky a la política nord-americana, Miquel Puig es refereix al franquisme com a “tèbia dictadura militar”(!!!). Com deuen ser les dictadures dures de debò?? Que ha perdut la memòria?!

En aquest mateix diari, una notícia gravíssima: els ultraretallats professors grecs han estat militaritzats perquè no puguin fer vaga, sota amenaça de presó i acomiadament (!!!). Han patit la mateixa situació mariners i treballadors de metro.
La vaga no estava ni tan sols convocada, encara: una militarització preventiva.
Les noves retallades que patiran, amb increment de jornada, suposaran l’acomiadament de 10.000 professors. (Potser faria les delícies de López Casasnovas)

Podem parlar de democràcia a Grècia?
És això el que ens espera?

A la columna del costat, Angela Merkel, de qui anem coneixent que ha estat una grimpaire sense escrúpols i sense ideologia (em recorda un polític nostrat, embolicat en l’afer Pallerols i amb molta facilitat pels canvis de camisa), declara que no té res a amagar del seu passat, i es pren una cervesa a la salut dels pobres mestres grecs que té al costat mateix.

Sort que el metge Juan Gérvas posa un punt de seny i diu les coses pel seu nom: l’operació d’Angelina Jolie no ha estat altra cosa que una mutilació. Els excessos de la medicina i la seva especulació amb la nostra salut i les nostres angoixes són evidents.

Mentrestant, Jorge Rafael Videla, condemnat per genocidi, mor tranquil·lament mentre dormia a la presó, als 87 anys. En una fotografia impagable, el veiem combregant sota un crucifix l’endemà de ser indultat per primer cop. El col·laborador d’esports de l’Ara ens recorda les taques del negoci de l’esport: les finals de futbol de Roma el 1934 i Buenos Aires el 1978, i els Jocs Olímpics de Berlín el 1936.
Aquests dies també he hagut de suportar la vergonya de sentir els judicis benèvols i fins i tot els elogis dedicats a Andreotti, un altre longeu que no coneixia el penediment, el principal responsable i beneficiari de la mort d’Aldo Moro i d’unes quantes més, condemnat per col·laboració mafiosa, després ignominiosament indultat i nomenat senador vitalici.
Que si era molt hàbil, que, al capdavall, defensava el seu projecte per a Itàlia … (el projecte mafiós, devia ser). Sempre en boca d’indulgents tertulians i opinadors de dretes.

A quines operacions de desmemòria ens volen sotmetre?


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.