Preníem un te a la plaça de St. Miquel, just davant del magnífic monument als castellers, quan veiem aparèixer el seu autor en persona, Antoni Llena, que se situa en l’interior del con que delimita la seva obra i mira enlaire, cap al vèrtex, i després adreça quatre paraules amables a una criatura que estava enfilada en una de les potes del monument.
Tot seguit, se n’aparta una mica i el continua contemplant; finalment se’n va.
Ens sembla una escultura realment bella. Vam poder comprovar com els vianants s’hi acosten, entren en el seu espai, miren enlaire, s’hi fan fotografies i la contemplen: en gaudeixen. No passa desapercebuda.
El seu emplaçament la fa visible, en diagonal, des de la veïna plaça de St. Jaume.
És aèria i al mateix temps té presència. La seva observació permet angles infinits, tots diferents i realment complexos.
A pesar que s’ha criticat el seu cost elevat, pensem que ha estat una bona inversió.
(La fotografia és d’Europa Press)