En aquesta juganera pel.lícula d’Alain Resnais es plantegen les paradoxes de la relació amorosa, donadora de vida però també autodestructiva, segons com.
Les herbes silvestres de l’amor no estan sotmeses al control conscient dels personatges. L’expressiva mirada de Sabine Azéma, esposa del director, i el rictus d’André Dussolier es combinen a la perfecció en una de les pel.lícules més boniques de l’any, amb tocs surrealistes, imatges recurrents i una manera suggestiva i molt cinematogràfica d’explicar la història.
Una “farmàcia oberta” obre la porta a la tragèdia, solapada per una pregunta infantil sense resposta.
L’amor i la mort, un cop més combinats. “Estimar és donar allò que un no té a qui no ho vol rebre”: la paradoxa de Jacques Lacan en la seva esplendor.
No és estrany que aguanti tant en cartellera. Encara la fan al benemèrit Méliès.