El bloc d'en Pere

El fil dels dies

17 de juny de 2012
0 comentaris

Les herbes folles (II)

En aquesta juganera pel.lícula d’Alain Resnais es plantegen les paradoxes de la relació amorosa, donadora de vida però també autodestructiva, segons com.
Les herbes silvestres de l’amor no estan sotmeses al control conscient dels personatges. L’expressiva mirada de Sabine Azéma, esposa del director, i el rictus d’André Dussolier es combinen a la perfecció en una de les pel.lícules més boniques de l’any, amb tocs surrealistes, imatges recurrents i una manera suggestiva i molt cinematogràfica d’explicar la història.
Una “farmàcia oberta” obre la porta a la tragèdia, solapada per una pregunta infantil sense resposta.
L’amor i la mort, un cop més combinats. “Estimar és donar allò que un no té a qui no ho vol rebre”: la paradoxa de Jacques Lacan en la seva esplendor. 

No és estrany que aguanti tant en cartellera. Encara la fan al benemèrit Méliès. 

Dreileben. Un minut de foscor
21.10.2013 | 12.00
El País destil·la fel
09.11.2012 | 11.12

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.