Mal traduït com “Las malas hierbas”, quan més aviat equival a “Les herbes silvestres”, “Els herbots”, no és una pel.lícula usual. Fidel al seu estil que no és esclau de les convencions narratives ni de la versemblança, Resnais basteix una bella història contada de forma gens convencional, complexa i poètica.
Amb final enigmàtic, surrealista i sorprenent, mereix una segona visió per captar la seva riquesa i gaudir-ne.
No és només una història d’amor, sinó més aviat una història sobre els límits de la realitat i de la fantasia.