L’escriptor perpinyanenc ens presenta una faula mitològica sobre el déu del foc, Hefest per als grecs o Vulcà per als llatins, que es pensa ser l’únic supervivent dels déus grecs en un món cristianitzat.
El pobre Hefest travessa èpoques diverses i troba un refugi al subsòl de l’Etna, fins que, en ple segle XX i despres de la segona guerra mundial, creu que potser li ha arribat l’hora de desaparèixer, perquè els humans han arribat a tenir més poder destructiu que no pas ell…
Història amb un fons de reflexió moral i tocs d’ironia on rivalitza la crueltat del déu coix, enyorós i desplaçat, amb la de la història humana en desplegament.
Es llegeix bé i fa pensar.
Publicat per Proa.