És el gran amor de la política catalana.
L’Artur prou voldria engelosir l’Alícia, fent veure que li podria fer el salt amb l’Oriol a propòsit del pacte fiscal -abans, concert econòmic-; però en el fons del seu cor sap que això contradiria les seves tendències més íntimes.
Al capdavall, baralles d’enamorats, la sal de la vida.
Sempre som els homes que anem darrere les dones -ai!-, i l’Alícia prou que li recorda a l’Artur que, sense ella, no governaria pas a Catalunya.
I l’Artur no es pot pas queixar: amb un gest de displicència fingida -ben propi de les dones que es volen virtuoses-, l’Alícia no para de concedir-li els seus favors. Els seus li acaben d’aprovar les darreres retallades.
(fotografia d’ara.cat)