No hem de preguntar-nos si percebem realment un món, cal dir el contrari: el món és allò que percebem.
Retornar a les coses mateixes és retornar a aquest món abans del coneixement del qual parla sempre el coneixement.
El món és allò abans de tota anàlisi que jo en pugui fer.
El món és el medi natural i el camp de tots els meus pensaments i de totes les meves percepcions explícites.
L’home és en el món, és en el món que ell es coneix.
El món no és pas el que jo penso, sinó el que jo visc, estic obert al món, em comunico indubtablement amb ell, però no el posseeixo pas, és inexhaurible.
“Hi ha un món” o més aviat “hi ha el món”, d’aquesta tesi constant en la meva vida no puc donar-ne mai raó completament.
Aquesta facticitat del món és el que fa que el món sigui món.
Maurice Merleau-Ponty, prefaci a Fenomenologia de la percepció