O plaça del MACBA. És, per al meu gust, una de les places més boniques de Barcelona. Delimitada per construccions als quatre costats, com han de ser les places reeixides, i amb un trànsit rodat que ocupa un lloc marginal i insignificant. Els patinadors que hi fan les seves acrobàcies no trenquen la bellesa del lloc. L’antiga capella a una banda, l’edifici del convent, la seu del FAD, i l’esplèndida façana del MACBA a l’altre.
De nit, està en el seu millor moment. La blancor del museu contrasta amb la pedra fosca dels edificis antics. Aquest museu, tan criticat per alguns perquè redueix l’espai d’exposicions, presenta una vista magnífica des de fora i també des de dins, tot pujant la rampa que va pujant d’un pis a l’altre arran de façana, amb panoràmica sobre la plaça i la ciutat vella.